CARPE DIEM!!!!!!

Si no t'aproves a tu mateix, qui t'aprovarà?
Si no t'interessa el que fas, a qui li interassarà?
Si no t'inspiren les teves pròpies accions, a qui n'inspiraran?
Si no perdones les errades dels altres, amb quin dret esperes que et perdonin les teves?
Si no confies en les teves pròpies decisions, qui aura de confiar-hi?
Si no t'esforces, ni somies, per què acuses el món de ser fred i poc bondadós?
Si permets que l'enveja i la rancúnia domini el teu cor, per què no hauries de patir la desconfiança dels altres?
Si no cuides l'amistat, per què et sorprens quan t'adones que no tens amics quan els necesites?
Si rebutges totes les demostracions d'afecte, per què et queixes de la solitud en què vius?
Si encara no has après el verb comprendre, per què conjugues el verb estimar?
Si ets capaç d'enganyar-te a tu mateix, a qui no enganyaràs?
Si oscil·les entre passat i futur, com pots gaudir del present?
Si mai no et decideixes a marxar, per què desitges tant arribar?

Doncs bé, aquí hos deixo una de les meves reflexions que de vegades van bé, per ajudar-te a seguir endavant en aquesta vida tant cruel.
Bé espero que hos agridi.
Petons!!

La Tafanera | del.icio.us