CARPE DIEM!!!!!!

La mort ens fa despertar a la realitat d'una vida finita, i quan aquesta mort ens toca de prop, sempre maleïm la mala sort o deixem anar un Per que ell? La vida està feta de records d'antigues melodies que evoquen instants inoblidables per a la memòria, d'antigues fotografies de moments màgics i irrepetibles. Amb les teves cançons ens vam enamorar, cantant sota la lluna d'agost un Boig per tu; va passar el temps i vam acabar enfadats escoltant un És inutil continuar; vaig seguir plorant sola, però sempre eres allà amb un Deprimit I, II... i els que fessin falta. La meva idologia adolescent va néixer cantant i llançant el crit de guerra No he nascut per militar, i amb la senyera alçada vam demanar les Quatre barres. Després de tants anys, la teva veu va deixar de resultar-me familiar, i es va convertir en un record inesborrable, però la teva presència en obres de teatre i sèries de televisió sempre em feia recordar antigues melodies i antics records. Cantaves en una antiga canço: Avui la sort m'ha tornat a abandonar, un altre cop he tornat a fracassar. Potser sí que la sort ens ha deixat sense sentir-te més, sense veure't sobre un escenari, però la teva veu seguirà sonant dins meu com una barreja de sentiments nostàlgics, i les teves cançons seguirant sent per a molts motius de records i agraïments.
Gràcies, amic Carles.

Carles Sabater/Pep Sala
Sau

La Tafanera | del.icio.us