CARPE DIEM!!!!!!

Volíem que allò fos per sempre, volíem que fos diferent; agafats al mig de la Rambla veient com passa la gent. Passant fulls al calendari ens vam donar els millors anys; em semblava que eren quatre dies, com passa a tots els amants. Però cada cop una nit trista, la lluna deixa de brillar. Tard o d´hora l´amor s´acaba, un dia o altre tot se´n va. Tard o d´hora el foc s´apaga i tot queda fumejant. Ara toco de peus a terra, ara tot és diferent. Tu ja saps que els anys tot ho curen, però ho dibuixen a la pell. De cop sento que algú em crida, és millor que ho deixi estar. Però mail oblidaré el seu somriure, quan em veia arribar.

Doncs sí, aquells eren els millors anys, uns anys, en els que no m'havia de preocupar per a res, ja ho tenia tot fet. Però tard ho d'hora, això s'acaba. És a dir, hi ha un dia en que el somni en que estas, desapereix, i ja no es el mateix. Quan arriba aquet dia, tot deixa de ser diferent, entres en la realitat d'una vida en la que estas. Es a dir, tot et cau a sobre. S'etanssorra la vida, tot deixa d'anar sobre rodes, tot et va fatal. Et deixa de brillar la vida, et pases els dies, les nits els anys plorant, no saps el que fer. No trobes a ningú especial, ningú que t'ompli la vida, et queda un buit dins teu que no s'acaba mai d'omplir.
Bé no se que explicar-hos més, però en definitiva, que tothom a qui estimes sempre et deixen sola.
Que vagi bé!

La Tafanera | Remoume | del.icio.us