CARPE DIEM!!!!!!

Que hi faig aquí? Això mateix em pregunto jo cada matí quan em llevo, pq cada dia estic amb menys humor per seguir endavant el dia a dia. Cada vegada q hi penso, veig més clar q tot el q estimo, hi he estimat, desapareixen, cada dia tinc un dolor molt fort al cor, pesigolles a la panxa, però quan arribo a la conclosió de tot, només hi trobo odi, odi de totes aquelles persones a qui estimo, i cada vegada em donen menys raons per continuar lluitant en aquesta vida.
També, el q cada vegada m'en donc mes compte, es de que ningú em diu t'estimo de la persona a qui estimo, em dona una abraçada, em dona un petó, em diu paraules boniques en els moments mes durs del dia a dia, ni tan sola una caricia, ni tampoc un ho sento o tranquila tot es solucionarà, i em fa pensar q el pq de no tinc tot això, i jo crec q ho dic a les altres persones, però jo no rebo res a canvi, i de tan en tan, doncs alguna paraula, per poc valiosa q sigui, sempre va be i t'ajuda a pujar el cap i continuar tirant endavant.
Al final no se q fer, pq la gent cm be he dit en altres textos, em diuen q no canviï, però em trobo amb aquesta situació, i moltes vegades pensant crec q valdria mes, q algun dia no despertes del meu profunt somni i descansr p sempre mes. Però si jo no he de canviar q he de fer? Algú m'ho explica? Es q jo ja no em sento ni agust amb mi mateixa.
La vritat es q ho estic pasant malament i no se q fer, ni se cm tirar endavant, i això em mata, es q ho tinc ben clar q cada dia tinc menos ganes de fer les coses, de llevar-me, d continuar el meu dia a dia amb la mateixa rituna, i no em sento b, penso fins hi tot en fer algun disverat, i poder oblidar-me de tot, esborra moltes coses i començar de zero una altre vegada, però no tinc valor per fer-ho. Es tot una merda. :'(

La Tafanera | Remoume | del.icio.us