CARPE DIEM!!!!!!

Cm be diu la cançò de Sau, Això es pot salvar, m'agradaria enviar un missatge per tota aquella gent q cada dia cremen mes i mes hectàries de boscos, q arrebaten moltes casses, molt essers vius i sobretot el més important la naturalesa.
I així diu la cançò amb tota la raó del món:

poder viure a prop d'aquest camí
poder beure l'aigua d'aquest riu
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafan-te de la mà
per si no ho podem fer demà.
veure els arbres créixer cap al cel
i saber que res no els pararà.
voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això s'en va.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
però aixó es pot salvar.
Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats
per què el mar es un abocador
quantes espècies ja s'han carregat
i el fill de puta que cremi aquests
boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
Però això es pot salvar!!!

Bé hos he escrit aquesta cançò, pq crec q tè un significat molt bonic, i q crec q tè tota la raó, però com q per el que veig, això no es podrà aturar mai, només dir-hos q no hos torneu mai cm aquesta gent que no val la pena, destruint boscos, i famílies.
A mi aquesta cançò m'emociona i tot, pq veig q tot el q diu es ben vritat, i veus que tens la veritat als morros, però que ningú fa res per poder-ho impedir-lo, i em posa de molt mal humor.
Bé crec q fins aquí ha aribat tot per avui, i si mai esteu al mig d'un bosc, amb un cigarret a la mà, si ñl'enceneu, aneu amb molt de compte, i si l'apagueu el mateix hos dic. Ells tmb són essers vius, i volen neixer, creixer, reproduir-se, viure i morir, i crec q tenen tot el dret del món. Així q penseu molt bé abans de fer alguna cosa, a aquets essers vius que no hos han fet res, i poder anar cada dissabte o cada diumenge al bosc, i poder passejar tranquil·lament sentint els ocells com cantan alegrement, i la olor dels pins, i estar passejant pensant que ets lliure.
No em vull enrollar més, però atureu-vos cinc minuts i reflexioneu amb això, m'agradaria q algú penses igual q jo.
Fins un altre.

La Tafanera | del.icio.us