la vida es bonica però a vegades complicada
map 13-03-2007 GTM 1 @ 23:14
Doncs sí! Avui estreno el meu blog. Pq? Doncs pq necesito deixar d'escriure en el meu propi diari, i saber q ningú sap el q penso de la vida, ni dels meus sentiments, i crec q ja comença a ser hora de q l gent q no conec, q llegeixi això, comenci tmb a saber el q saben altres persones sobre el q pensa gent diferent a ella.
La meva vida, no es cm jo voldria, i quan parlo amb altres persones, em diuen q estan mb, i penso q segurament algun dia podre ser-ho jo tmb, però no hi trobo el final d'aquesta vida q porto. La meva vida es una merda, ho parlo amb els/les amics/gues, i em diuen q deixi d dir tonteries, però en veritat es el q crec.
Em miro i em veig d'aquí deu anys, no veig un futur millor del present, i això em fa enfonsar-me i molt. Ho parlo amb els/les amics/gues i em diuen q no, q sóc negativa, q sorti més, però no ho puc fer-ho, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any q pasa a la meva vida, veig més clar l q sóc, sóc una fracassada, sento q l vida són moments màgics i irrepetibles, però sempre em sento sola, miro al meu voltant, i hi veig moltissima gent, gent gran, nadons, infants, joves, adults, hi veig molta gent, però tanco els ulls, i quan els torno a obrir, m'hi trobo sola en aquet món, amb ningú amb qui compartir les emocions, els records, els desitjos, les tristesses, els moments, tot, em veig cada dia més sola, veig q poc a poc vaix perdent els amics, cada vegada en hi han menys, els companys de clase, de feina, són només companys, i un cop s'acabi s'acabarà tot.
Ja veieu, es q no tinc ni paraules per dir tot el q penso però crec q la vida es molt injusta.
Bé espero q tot hos vagi millor q a mi, i pogueu ser feliços. Visqueu el dia a dia, i penseu la sort q teniu en haver tingut l persona a qui estimeu al vostre costat.
Molta sort i moltes gràcies per deixar-me escriure el q penso.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Em dic Mª Pilar Costa i Nebot, pels amics i família map (una llarga història), vaig neixer el 28 de Setembre, tinc 17 anys, impacient pels 18 només pel cotxe, estudinat cuina, visc a Sant Andreu de la Barca a Barcelona, i crec que poca cosa més.
El meu msn és: costacatalunya@hotmail.com
Hola no se si la fotografia te relació amb tu ,suposo que si i
¿els infants son els teus fills ? perdona la pregunta però ma a donat la impressió que si
Si es així ja tens un motiu per pensar que la vida es meravellosa,se que moltes vagades les coses no surten com nosaltres volem o pensem però si mires al teu entorn veuràs que ja molta gent que esta molt pitjor.
Aferrat a las coses que desixes i lluita per elles, segur que ni trobares moltes i amb el temps tot anirà milloren
Molta sort
Hola, si la foto tè relació amb mi, però no són els meus fills, sóm jo i el meu germà fa 17 anys i els meus pares.
Moltes gràcies
Me parece todo muy bonito... si... todo eso de que te sientes sola, que nadie te respalda y que la vida es una mierda, creo que estas 100% equivocada, que pasa ya no recuerdas que tienes un amigo? no... ya no lo recuerdas,,, nunca me cuentas nada... ya no es nada igual... pero sabesque me ha echo mas gracia? que digas que los compañeros de clase son compañeros nada mas... eso es lo que piensas? porque si es asi...vuelves a equivocarte,,, y no eres una fracassada... tienes a un amigo qe lo es mas todavia...recuerdame siempre...ya que yo siempre lo hago... pero deja de engañarte la vida no es mas que una lucha... la cual has de dominar y con la que has de jugar hasta el punto de tener las cartas de tu parte... pero eso no es cuestion de suerte, eso es cuestion de ti!
MI NOMBRE? LEGION! porque somos muchos...
mira creo q tienes toda la razón, pero no estoy de acuerdo en lo q dices de q los companyeros de clase són solo companyeros i ya està, pq tmb està el grupo de los amigos, i creo q tu perteneces a ese, però si tu ves q perteneces al otro tu mismo. Yo solo digo q no se haria sin todos vosotros, però si no lo ves así ja sabras lo q haces. I si quieres saber cosas mias, solo lo has de preguntar, q todos los q me conoceis, ya sabeis, como soy.
Q te vaya bien!!
Map, la felicitat no s'obté d'un ida per l'altre, sinó que un s'hi va apropant a través dels petits actes. La responsibilitat de guiar les nostres vides és unicament NOSTRA. Potser et sembla absurd, `xo si fs l'esforç de compartir el q penses i sents am els altres sense por del que et dira, i t'obres a la gent aleshores t'asseguro que estaràs més a gust amb elmón i amb tu mateixa. POtser et sembla un xorrada el que et dic, prerò creu-me q funciona. Jo tmb anva a classe pensant q allà només hi tenia companys, xò quan vaig començar a fer el petit esforç d'obrirme a ells (i tmb de deixar q ells s'obrissin a mi) vaig veure q d'alla n'he pogut treure amistats mlt boniques.
La vida és complicada, sens dubte, xò ens hem d'esforçar per fer-la més portable cada dia. Intenta agafar les regnes i guir la teva vida cap on tu vols q vagi. Encara no hi ha res decidit. El teu futur encara és teu. I no pensis q ets una fracassada o q no tens sort, pq estic segura q no és axi.
ESTA EN LES TEVES MANS!!!
Un petó. MARINA
P.D. Ja parlarem ;)
wenas piliii!!!
No creo k tengas k cambiar, aun asi kreo k tampoko es weno kedartelo todo para tí, a veces te sientes muxo mejor
si exteriorizas tus pensamientos, xk sin t lo guardas llegara un dia k lo soltaras todo de golpe, y lo pasaras realmente mal. Aunke...ke mas dara?? cada uno es como es, lo k no kiero volver a verte rallada pili xk tu vales muxo!!! K a veces pones una cara hija....xo ya m voy acostumbrando....jajaja, espero k seas muuuu feliz!!!
Vinga pilii dew!!!!
Petons!!!