CARPE DIEM!!!!!!

Pq a mi, i pq ara!
Quan aconsegueixo oblidar a una persona, i tot em va de conya, arriba tot el pitjor, haver de decidir. Marcos, Albert m'heu d'entendre, estic entre l'espasa i la paret, però es q en aquets moments, no se q fer, es molt complicat, i no hos vull perdre a ningú dels dos.
Pq a miiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!
M'agradaria saber q demà quan desperti tot tornarà a ser normal, q tot es un somni, i q no pasa res de res.
Estic feta un embolic.
Jazz, Ruth, ya a pasado lo q queriais q pasara, i ahora q? no ser, vosotras que ariais??
Ya me direis algo.

Mai faixis crixer un somriure dient "t'estimo" per després fer rodar una llàgrima dient "olvida'm"... Simplement, pq l'amor es més bonic q una ilusió i tu podries sentir la mateixa llàgrima q algú ja va plorar per tu!
Recorda q la veritable llàgrima no es la q cau dels ulls ni rellisca per la cara; si no la q fa mal al cor i rellisca per l'ànima... i aquestes llàgrimes no necesitaran ser recordades... pq d'ell no s'oblidaran...
Recordar es fàcil per qui tè memòria... oblidar-se'n es difícil per qui te cor!!!...
"Qui sap estimar mai farà patir"
Algunes persones venen a les nostres vides i ràpidament s'en van... Algunes persones es converteixen en amics i permeneixen per un temps... Deixan petjades importants en el nostre cor i mai tornem a ser iguals, pq hem fet un amic!
Ahir era història, avui es un ragal, demà un misteri... Es per això que es cridat el present!!
Crec q aquesta vida es especial, viula...
Et sents sol?...mira el teu voltant i trobaras molta gent esperant el teu somriure per apropar-se més a tu.
La vida es així, mai saps el q et trobaras en aquet món... Pot ser bo... pot ser dolent... pot ser moltes coses, però això si, a les persones q estimo de veritat (i vosaltres ja sabeu qui son)els hi desitjo amb tot el meu cor, el millor q hos pot donar la vida, q sigueu tots molt feliços, i espero no perdreus mai. Esclar q sempre hos portarè al cor, però heu fet de mi una altre persona, i hos ho agreeïxo molt... de veritat!
Entre tots heu anat construïnt el meu camí, espero q ho pogueu continuar fent durant molts anys. Heu anat ocupant un lloc cada vegada mes important a la meva vida, al meu cor...
De ser uns simples coneguts, a companys, a amics, a formar part de la meva vida, heu anat fent del meu cor un petit trencaclosques, q entre tots heu construït.
Com em va dir una amiga ((K);)) en una de les cartes q em va donar, em va amocionar molt, i crec q te tota la raó;

"No t'amaguis darrere, d'aquest negre vestit.
No guardis la pena, en el teu cor afligit.
Vesteix de seda blanca, i brilla en la nit.
Il·lumina amb esperança, el teu llarg camí."

Tambè recordo el q em va dir en aquells temps, quan tot era diferent tmb, em va dir;
"Tímida, sempre protegida pel teu paper de regal, esperant el moment adequat per mostrar-nos qui eres, i he de dir q m'he sorprès de descobrir tot el q guardes dins."
Hos he de dir q he pasat molts bons moments amb tots vosaltres, i cm be he dit abans, mai hos podre oblidar, sempre hos portarè en el meu cor.
Hos estimo!
Gràcias per tot el q m'heu fet viure, tant les cosses bones com les dolentes. Sou marevellossos!!

GRÀCIES!!!

L'altre dia vaig estar mirant un debat, que parlaven sobre les persones, q no pensem en el present, si no q pensem en el passat o en el futur, i no vivim el 100% el present.
Em va interesar molt, pq precisament en vaig estar parlant amb un AMIC, i em deia d q jo pensava molt en el futur i en el passat, i q no vivia l present. I crec q tè tota la raó, i no es q només ho faci jo, si no q ho fa molta gent.
Sempre estem pensant, es q si jo no hagues fet això, ara no estaria així, si aquesta persona estigues, jo no seria així, es q jo estava millor abans, i totes aquestes coses, o es q jo veig q en un futur n sere feliç, o estare sola, o coses així, i en veritat es el q jo penso, però crec q s'ha acabat pensar així, i cm em va dir, pensar mes amb mi, i no tant amb els altres, i ser una mica mes egoista, pq es q pensant b, si no ho ets, al cap i a la fi no tens res per tu, i els altres ho tenen tot, i crec q li fare cas, pq a mi m'hanirà b i crec q a tota la gent q em coneix, q em rodeija, i els amics i família, tmb els hi anirà b.
Bé això es tot, pense-ho b vosaltres tmb, pq val la pena.
I A TI GERARD, GRÁCIAS POR HACER-ME VER COSAS, Q NO HAVIA VISTO, I Q LE HE ESTADO VIENDO EL PQ HA TODO, I CREO Q EN TODO LO Q ME DIJISTES, TIENES RAZÓN, I CREO Q ERES UNA GRAN PERSONA I AMIGO. BESOS
I tmb gràcias a totes les altres persones q llegiu el meu blog.
Hos ho dic de tot cor.
GRÀCIAS!!!

M'agradaria que tots coneixesiu aquesta cançò que es diu Ilargia de Ken Zazpi, són un grup vasc q varen fer dues cançons en català, i una d'elles, es Ilargia.
ILARGIA
Esaiozu euri ari Berriz ez jauzteko Esan bakardade ari Gaur ez etortzeko Ehuzten nauen soka zara Ta itotzen nauena Ametsak sortu zizkidana Galtzen dituena Zuretzat ilargia Lapurtuko nuke gauero
Eta zu itsu zaude Bere argia ikusteko Irrifarrez gero minez Eragin didazu negarra Nire sua itzali da Ez zara gaueko izar bakarra Esan sentitzen dudana Ez dela egia Une batez zinizteko Ez garen guztia
Zuretzat ilargia Lapurtuko nuke gauero Eta zu itsu zaude Bere argia ikusteko Irrifarrez gero minez Eragin didazu negarra Nire sua itzali da Ez zara gaueko izar bakarra.
LA LLUNA
Ves i digali a la pluja que no torni a venir, digali a la soledat que no la vull avui. Ets la soga que m´aguanta i m´ofega al mateix temps la que em va fer néixer els somnis, la que me´ls fa malbé. Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria, i es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania, un somrís que m´ha ferit pel patiment que per tu ploro, ja s´ha apagat tot el meu foc, no ets la única estrella de la nit, no ho ets! Digues que el que ara sento
no és de veritat, tot el que no som per creure, per creure en un instant.
Bé m'agrada molt aquesta cançò, i només m'agradaria q les escoltesiu, son molt boniques, això es tot per avui, pq ja no tinc ni paraules, per explicar el q em pasa realment pel cap, ni a la vida. Espero q hos vagi tot mb.
Agur!

Que hi faig aquí? Això mateix em pregunto jo cada matí quan em llevo, pq cada dia estic amb menys humor per seguir endavant el dia a dia. Cada vegada q hi penso, veig més clar q tot el q estimo, hi he estimat, desapareixen, cada dia tinc un dolor molt fort al cor, pesigolles a la panxa, però quan arribo a la conclosió de tot, només hi trobo odi, odi de totes aquelles persones a qui estimo, i cada vegada em donen menys raons per continuar lluitant en aquesta vida.
També, el q cada vegada m'en donc mes compte, es de que ningú em diu t'estimo de la persona a qui estimo, em dona una abraçada, em dona un petó, em diu paraules boniques en els moments mes durs del dia a dia, ni tan sola una caricia, ni tampoc un ho sento o tranquila tot es solucionarà, i em fa pensar q el pq de no tinc tot això, i jo crec q ho dic a les altres persones, però jo no rebo res a canvi, i de tan en tan, doncs alguna paraula, per poc valiosa q sigui, sempre va be i t'ajuda a pujar el cap i continuar tirant endavant.
Al final no se q fer, pq la gent cm be he dit en altres textos, em diuen q no canviï, però em trobo amb aquesta situació, i moltes vegades pensant crec q valdria mes, q algun dia no despertes del meu profunt somni i descansr p sempre mes. Però si jo no he de canviar q he de fer? Algú m'ho explica? Es q jo ja no em sento ni agust amb mi mateixa.
La vritat es q ho estic pasant malament i no se q fer, ni se cm tirar endavant, i això em mata, es q ho tinc ben clar q cada dia tinc menos ganes de fer les coses, de llevar-me, d continuar el meu dia a dia amb la mateixa rituna, i no em sento b, penso fins hi tot en fer algun disverat, i poder oblidar-me de tot, esborra moltes coses i començar de zero una altre vegada, però no tinc valor per fer-ho. Es tot una merda. :'(

Tu m´escoltes però no saps el que dic, quan arribo tard, no saps mai d´on vinc, quan et parlo, et quedes indiferent, no t´importa que estigui malament. Penso en tu i no trobo un final feliç, maleeixo el dia en què te vaig escollir. Aniré en busca del temps perdut, deixaré de ser fidel per tu. Entraré de nit a la ciutat, em refugiaré en qualsevol bar. Penso en tu i no trobo un final feliç
maleeixo el dia en què te vaig escollir. És millor callar quan no pots dir res, és millor marxar quan no queda res, és millor fugir quan no et vol algú, és millor morir que acabar com tu. Mai, mai sabràs per què. Aquest món no para mai de girar, segur que un dia ens tornarem a trobar i si em dius que torni al teu costat, et diré que per sort t´he oblidat.
Doncs sí, mai sabràs per què les persones venen a les nostres vides en uns segons, i s'en van en uns anys!! No t'ho has preguntat mai, pq ens costa tant oblidar a les persones a qui més estimem? Despres, tmb hi han les persones amb qui pases tota la vida o part d'ella al seu costat, i en uns segons sen va!! M'agradaria poder recuperar a les persones a qui estimo, q per unes causes o per altres, s'en van anar a una altre vida millor o pitjor, no s'he sap mai, i q en aquets moments en que les necessito, penses molt amb elles, i tmb hi parles, però q saps q mai més les podras tornar a veure ni a parlar. Es en aquets moments en que no pots dir mai a una persona estimada, un, Hi hara que faig??? no podras saber el q en pensava ell, ni el q t'hagues pogut dir.
No se, suposo q tothom te a la persona que mes estima present, i segurament mes d'un si ha trobat en aquesta situació, i q quan vas a buscar ajuda a les altres persones q estimes q si q hi són, no et diguin res, o et prenguin per boja. Jo crec q el meu avi es a la persona a qui més he estimat, estimo i estimarè en tota la meva vida, però crec q si algún cop pogues estimar alguna altre persona tant com l'estimo a ell, crec q seria un somni. No puc deixar de pensar amb ell, i no puc parlar d'ell sense q em rellisqui una sola llagrima per la cara, es tot una veritable merda!!!
M'hagues agradat que hagues pogut viure molts més anys dels que va viure, i m'hagues agradat coneixer-lo més de com el vaig poder arribar a coneixer, pq se q ell era i es un molt gran exemple per mi, i se q tot el q em va dir abans de morir li juro q ho farè, no se com però farè, pq ell va aguantar viu més anys, per poder donar-me a mi, al meu germà i els meus cosins, un bon avi, i un molt gran exemple de persona. Sí pogues fer q el passat fos present, em juraria la vida per poder estar al seu costat tota la resta de la meva vida.
Bé, hos deixo q tinc ja els ulls inundats de llagrimes, i tan de bo pogues aconseguir el q em va dir.

Cm be diu la cançò de Sau, Això es pot salvar, m'agradaria enviar un missatge per tota aquella gent q cada dia cremen mes i mes hectàries de boscos, q arrebaten moltes casses, molt essers vius i sobretot el més important la naturalesa.
I així diu la cançò amb tota la raó del món:

poder viure a prop d'aquest camí
poder beure l'aigua d'aquest riu
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafan-te de la mà
per si no ho podem fer demà.
veure els arbres créixer cap al cel
i saber que res no els pararà.
voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això s'en va.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
però aixó es pot salvar.
Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats
per què el mar es un abocador
quantes espècies ja s'han carregat
i el fill de puta que cremi aquests
boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
Però això es pot salvar!!!

Bé hos he escrit aquesta cançò, pq crec q tè un significat molt bonic, i q crec q tè tota la raó, però com q per el que veig, això no es podrà aturar mai, només dir-hos q no hos torneu mai cm aquesta gent que no val la pena, destruint boscos, i famílies.
A mi aquesta cançò m'emociona i tot, pq veig q tot el q diu es ben vritat, i veus que tens la veritat als morros, però que ningú fa res per poder-ho impedir-lo, i em posa de molt mal humor.
Bé crec q fins aquí ha aribat tot per avui, i si mai esteu al mig d'un bosc, amb un cigarret a la mà, si ñl'enceneu, aneu amb molt de compte, i si l'apagueu el mateix hos dic. Ells tmb són essers vius, i volen neixer, creixer, reproduir-se, viure i morir, i crec q tenen tot el dret del món. Així q penseu molt bé abans de fer alguna cosa, a aquets essers vius que no hos han fet res, i poder anar cada dissabte o cada diumenge al bosc, i poder passejar tranquil·lament sentint els ocells com cantan alegrement, i la olor dels pins, i estar passejant pensant que ets lliure.
No em vull enrollar més, però atureu-vos cinc minuts i reflexioneu amb això, m'agradaria q algú penses igual q jo.
Fins un altre.

Hola a tots!
Ja veig que hi han gustos per tot, hi ha gent que no li ha agradat, i gent que sí. No se, jo penso q per gustos colors. Ja se, q potser hagues hagut d'especificar més amics/gues, amb companys/es, pq veig q hi ha gent q encara no sap en quin grup pertanyen, però q s'apigueu q si no ho voleu ser, sopu lliures de fer el q volgueu, i si només voleu ocupar un reconet molt molt petit del meu cor, vosaltres mateixos. Que quedi clar q jo no vull ofendre a ningú, eh!! q sempre hi han malentesos!
Bé seguint amb això dels amics, m'agradaria q no hos hagueu enfadat gaire, pq he deixat confir Marina, Laia, Eli, Núria i Anna, sabeu q ho he fet pel be de tothom, a part jo ja no estava gaire agust, pq ja no se, si es q esteu enfadadas amb mi amb lo que va pasar amb mon germà, o q, però a part de q no sabia pq era, ultimament no em sentia b, pel simple fet de que les coses no eren cm quan vem acabar cateco, q jo pensava q entre nosaltres 5 podria haver-hi una molt bona amistat, però hos veu cabrejar, i ja no se res de vosaltres, i això m'agradaria kdar un dia totes per comentar-ho, pq porto molt temps rallada p això, i no m'agradaria q pel q va pasar q s'en anes 6 anys a la merda. Tmb, pel simple fet de q no venia les sortides, era per això, pq no m'hi sentia molt agust, m'agradaria q tot tornes a ser cm abans.
Jo he dit, i vull q quedi molt clar q vosaltres heu format una part molt important de mi, i q mai oblidarè les ultimes convivències de cateco, van ser MAREVELLOSES!!!
Bé tinc altres problemes a part d'aquet, però si amb aquet es pogues fer algo, i kdar cm feiem abans, estaria molt agraida, i m'agradaria q algun dia poguesiu pasar de formar part d'un tros del meu cor, a poder formar part de la meva vida!
Bé no se q dir-hos més, però cada dia penso més amb les coses q em pasen, cada dia em rallo mes, i la veritat es q ja no em trobo b ni amb mi mateixa.
Tmb hos volia dir a tots els q heu deixat la vostre opinio q MOLTISIMES GRÀCIES!!!
Petons per tots!!

Doncs sí! Avui estreno el meu blog. Pq? Doncs pq necesito deixar d'escriure en el meu propi diari, i saber q ningú sap el q penso de la vida, ni dels meus sentiments, i crec q ja comença a ser hora de q l gent q no conec, q llegeixi això, comenci tmb a saber el q saben altres persones sobre el q pensa gent diferent a ella.
La meva vida, no es cm jo voldria, i quan parlo amb altres persones, em diuen q estan mb, i penso q segurament algun dia podre ser-ho jo tmb, però no hi trobo el final d'aquesta vida q porto. La meva vida es una merda, ho parlo amb els/les amics/gues, i em diuen q deixi d dir tonteries, però en veritat es el q crec.
Em miro i em veig d'aquí deu anys, no veig un futur millor del present, i això em fa enfonsar-me i molt. Ho parlo amb els/les amics/gues i em diuen q no, q sóc negativa, q sorti més, però no ho puc fer-ho, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any q pasa a la meva vida, veig més clar l q sóc, sóc una fracassada, sento q l vida són moments màgics i irrepetibles, però sempre em sento sola, miro al meu voltant, i hi veig moltissima gent, gent gran, nadons, infants, joves, adults, hi veig molta gent, però tanco els ulls, i quan els torno a obrir, m'hi trobo sola en aquet món, amb ningú amb qui compartir les emocions, els records, els desitjos, les tristesses, els moments, tot, em veig cada dia més sola, veig q poc a poc vaix perdent els amics, cada vegada en hi han menys, els companys de clase, de feina, són només companys, i un cop s'acabi s'acabarà tot.
Ja veieu, es q no tinc ni paraules per dir tot el q penso però crec q la vida es molt injusta.
Bé espero q tot hos vagi millor q a mi, i pogueu ser feliços. Visqueu el dia a dia, i penseu la sort q teniu en haver tingut l persona a qui estimeu al vostre costat.
Molta sort i moltes gràcies per deixar-me escriure el q penso.