CARPE DIEM!!!!!!

Tu m´escoltes però no saps el que dic, quan arribo tard, no saps mai d´on vinc, quan et parlo, et quedes indiferent, no t´importa que estigui malament. Penso en tu i no trobo un final feliç, maleeixo el dia en què te vaig escollir. Aniré en busca del temps perdut, deixaré de ser fidel per tu. Entraré de nit a la ciutat, em refugiaré en qualsevol bar. Penso en tu i no trobo un final feliç
maleeixo el dia en què te vaig escollir. És millor callar quan no pots dir res, és millor marxar quan no queda res, és millor fugir quan no et vol algú, és millor morir que acabar com tu. Mai, mai sabràs per què. Aquest món no para mai de girar, segur que un dia ens tornarem a trobar i si em dius que torni al teu costat, et diré que per sort t´he oblidat.
Doncs sí, mai sabràs per què les persones venen a les nostres vides en uns segons, i s'en van en uns anys!! No t'ho has preguntat mai, pq ens costa tant oblidar a les persones a qui més estimem? Despres, tmb hi han les persones amb qui pases tota la vida o part d'ella al seu costat, i en uns segons sen va!! M'agradaria poder recuperar a les persones a qui estimo, q per unes causes o per altres, s'en van anar a una altre vida millor o pitjor, no s'he sap mai, i q en aquets moments en que les necessito, penses molt amb elles, i tmb hi parles, però q saps q mai més les podras tornar a veure ni a parlar. Es en aquets moments en que no pots dir mai a una persona estimada, un, Hi hara que faig??? no podras saber el q en pensava ell, ni el q t'hagues pogut dir.
No se, suposo q tothom te a la persona que mes estima present, i segurament mes d'un si ha trobat en aquesta situació, i q quan vas a buscar ajuda a les altres persones q estimes q si q hi són, no et diguin res, o et prenguin per boja. Jo crec q el meu avi es a la persona a qui més he estimat, estimo i estimarè en tota la meva vida, però crec q si algún cop pogues estimar alguna altre persona tant com l'estimo a ell, crec q seria un somni. No puc deixar de pensar amb ell, i no puc parlar d'ell sense q em rellisqui una sola llagrima per la cara, es tot una veritable merda!!!
M'hagues agradat que hagues pogut viure molts més anys dels que va viure, i m'hagues agradat coneixer-lo més de com el vaig poder arribar a coneixer, pq se q ell era i es un molt gran exemple per mi, i se q tot el q em va dir abans de morir li juro q ho farè, no se com però farè, pq ell va aguantar viu més anys, per poder donar-me a mi, al meu germà i els meus cosins, un bon avi, i un molt gran exemple de persona. Sí pogues fer q el passat fos present, em juraria la vida per poder estar al seu costat tota la resta de la meva vida.
Bé, hos deixo q tinc ja els ulls inundats de llagrimes, i tan de bo pogues aconseguir el q em va dir.

Cm be diu la cançò de Sau, Això es pot salvar, m'agradaria enviar un missatge per tota aquella gent q cada dia cremen mes i mes hectàries de boscos, q arrebaten moltes casses, molt essers vius i sobretot el més important la naturalesa.
I així diu la cançò amb tota la raó del món:

poder viure a prop d'aquest camí
poder beure l'aigua d'aquest riu
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafan-te de la mà
per si no ho podem fer demà.
veure els arbres créixer cap al cel
i saber que res no els pararà.
voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això s'en va.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
però aixó es pot salvar.
Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats
per què el mar es un abocador
quantes espècies ja s'han carregat
i el fill de puta que cremi aquests
boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.
obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba.
si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar.
Però això es pot salvar!!!

Bé hos he escrit aquesta cançò, pq crec q tè un significat molt bonic, i q crec q tè tota la raó, però com q per el que veig, això no es podrà aturar mai, només dir-hos q no hos torneu mai cm aquesta gent que no val la pena, destruint boscos, i famílies.
A mi aquesta cançò m'emociona i tot, pq veig q tot el q diu es ben vritat, i veus que tens la veritat als morros, però que ningú fa res per poder-ho impedir-lo, i em posa de molt mal humor.
Bé crec q fins aquí ha aribat tot per avui, i si mai esteu al mig d'un bosc, amb un cigarret a la mà, si ñl'enceneu, aneu amb molt de compte, i si l'apagueu el mateix hos dic. Ells tmb són essers vius, i volen neixer, creixer, reproduir-se, viure i morir, i crec q tenen tot el dret del món. Així q penseu molt bé abans de fer alguna cosa, a aquets essers vius que no hos han fet res, i poder anar cada dissabte o cada diumenge al bosc, i poder passejar tranquil·lament sentint els ocells com cantan alegrement, i la olor dels pins, i estar passejant pensant que ets lliure.
No em vull enrollar més, però atureu-vos cinc minuts i reflexioneu amb això, m'agradaria q algú penses igual q jo.
Fins un altre.

Hola a tots!
Ja veig que hi han gustos per tot, hi ha gent que no li ha agradat, i gent que sí. No se, jo penso q per gustos colors. Ja se, q potser hagues hagut d'especificar més amics/gues, amb companys/es, pq veig q hi ha gent q encara no sap en quin grup pertanyen, però q s'apigueu q si no ho voleu ser, sopu lliures de fer el q volgueu, i si només voleu ocupar un reconet molt molt petit del meu cor, vosaltres mateixos. Que quedi clar q jo no vull ofendre a ningú, eh!! q sempre hi han malentesos!
Bé seguint amb això dels amics, m'agradaria q no hos hagueu enfadat gaire, pq he deixat confir Marina, Laia, Eli, Núria i Anna, sabeu q ho he fet pel be de tothom, a part jo ja no estava gaire agust, pq ja no se, si es q esteu enfadadas amb mi amb lo que va pasar amb mon germà, o q, però a part de q no sabia pq era, ultimament no em sentia b, pel simple fet de que les coses no eren cm quan vem acabar cateco, q jo pensava q entre nosaltres 5 podria haver-hi una molt bona amistat, però hos veu cabrejar, i ja no se res de vosaltres, i això m'agradaria kdar un dia totes per comentar-ho, pq porto molt temps rallada p això, i no m'agradaria q pel q va pasar q s'en anes 6 anys a la merda. Tmb, pel simple fet de q no venia les sortides, era per això, pq no m'hi sentia molt agust, m'agradaria q tot tornes a ser cm abans.
Jo he dit, i vull q quedi molt clar q vosaltres heu format una part molt important de mi, i q mai oblidarè les ultimes convivències de cateco, van ser MAREVELLOSES!!!
Bé tinc altres problemes a part d'aquet, però si amb aquet es pogues fer algo, i kdar cm feiem abans, estaria molt agraida, i m'agradaria q algun dia poguesiu pasar de formar part d'un tros del meu cor, a poder formar part de la meva vida!
Bé no se q dir-hos més, però cada dia penso més amb les coses q em pasen, cada dia em rallo mes, i la veritat es q ja no em trobo b ni amb mi mateixa.
Tmb hos volia dir a tots els q heu deixat la vostre opinio q MOLTISIMES GRÀCIES!!!
Petons per tots!!

Doncs sí! Avui estreno el meu blog. Pq? Doncs pq necesito deixar d'escriure en el meu propi diari, i saber q ningú sap el q penso de la vida, ni dels meus sentiments, i crec q ja comença a ser hora de q l gent q no conec, q llegeixi això, comenci tmb a saber el q saben altres persones sobre el q pensa gent diferent a ella.
La meva vida, no es cm jo voldria, i quan parlo amb altres persones, em diuen q estan mb, i penso q segurament algun dia podre ser-ho jo tmb, però no hi trobo el final d'aquesta vida q porto. La meva vida es una merda, ho parlo amb els/les amics/gues, i em diuen q deixi d dir tonteries, però en veritat es el q crec.
Em miro i em veig d'aquí deu anys, no veig un futur millor del present, i això em fa enfonsar-me i molt. Ho parlo amb els/les amics/gues i em diuen q no, q sóc negativa, q sorti més, però no ho puc fer-ho, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any q pasa a la meva vida, veig més clar l q sóc, sóc una fracassada, sento q l vida són moments màgics i irrepetibles, però sempre em sento sola, miro al meu voltant, i hi veig moltissima gent, gent gran, nadons, infants, joves, adults, hi veig molta gent, però tanco els ulls, i quan els torno a obrir, m'hi trobo sola en aquet món, amb ningú amb qui compartir les emocions, els records, els desitjos, les tristesses, els moments, tot, em veig cada dia més sola, veig q poc a poc vaix perdent els amics, cada vegada en hi han menys, els companys de clase, de feina, són només companys, i un cop s'acabi s'acabarà tot.
Ja veieu, es q no tinc ni paraules per dir tot el q penso però crec q la vida es molt injusta.
Bé espero q tot hos vagi millor q a mi, i pogueu ser feliços. Visqueu el dia a dia, i penseu la sort q teniu en haver tingut l persona a qui estimeu al vostre costat.
Molta sort i moltes gràcies per deixar-me escriure el q penso.