Doncs sí! Avui estreno el meu blog. Pq? Doncs pq necesito deixar d'escriure en el meu propi diari, i saber q ningú sap el q penso de la vida, ni dels meus sentiments, i crec q ja comença a ser hora de q l gent q no conec, q llegeixi això, comenci tmb a saber el q saben altres persones sobre el q pensa gent diferent a ella.
La meva vida, no es cm jo voldria, i quan parlo amb altres persones, em diuen q estan mb, i penso q segurament algun dia podre ser-ho jo tmb, però no hi trobo el final d'aquesta vida q porto. La meva vida es una merda, ho parlo amb els/les amics/gues, i em diuen q deixi d dir tonteries, però en veritat es el q crec.
Em miro i em veig d'aquí deu anys, no veig un futur millor del present, i això em fa enfonsar-me i molt. Ho parlo amb els/les amics/gues i em diuen q no, q sóc negativa, q sorti més, però no ho puc fer-ho, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any q pasa a la meva vida, veig més clar l q sóc, sóc una fracassada, sento q l vida són moments màgics i irrepetibles, però sempre em sento sola, miro al meu voltant, i hi veig moltissima gent, gent gran, nadons, infants, joves, adults, hi veig molta gent, però tanco els ulls, i quan els torno a obrir, m'hi trobo sola en aquet món, amb ningú amb qui compartir les emocions, els records, els desitjos, les tristesses, els moments, tot, em veig cada dia més sola, veig q poc a poc vaix perdent els amics, cada vegada en hi han menys, els companys de clase, de feina, són només companys, i un cop s'acabi s'acabarà tot.
Ja veieu, es q no tinc ni paraules per dir tot el q penso però crec q la vida es molt injusta.
Bé espero q tot hos vagi millor q a mi, i pogueu ser feliços. Visqueu el dia a dia, i penseu la sort q teniu en haver tingut l persona a qui estimeu al vostre costat.
Molta sort i moltes gràcies per deixar-me escriure el q penso.