CARPE DIEM!!!!!!

Cada paraula q sona es per tu cada llàgrima cada silenci, cada paraula q sona es per tu i no, no cal q diguis res.
No vull despertar d'aquet somni, vull viure sempre en la aquesta fantasia, no vull despertar mai, vull estar sempre al teu costat i q tots els meus somnis es facin realitat al teu costat.
T'estimo i ho saps, mai et deixarè d'estimar!

No faixis creixer un somriure dient; t'estimo!
Per després fer rodar una llàgrima dient; oblide'm!
No se pas pq!
No se pq, la veritat, no m'arrepenteixo de res del q he fet, però no se si hagues agut de pensar millor amb el q feia abans de donar l pas, pq ara ve quan desperto del somni, i paso de veure les coses de colars a veure-les blanques i negres, ara començo a veure els entrebancs q et dona la vida.
M'hagues agradat no haver despertat mai d'aquet marevellos somni, però així ha estat, i els primers dies, suposo q costa acceptar que ja no el tens, però després suposo q t'acostumes a fer les coses per un mateix.
Bé, ja no se q més fer per poder tenir-lo un altre cop al meu costat, però l q si q se, es q ell no sap l q es pot perdre, jo estic patint molt, pero se q després patira ell quan s'arrepenteixi, i volgui tornar, pq no les coses són tan fàcils com semblen.
Bé gent hos deixo, q ara mateix tinc els ulls inundats de llàgrimes, espero q ha vosaltres hos vagi molt millor que a mi.
Petons per tots!

Doncs això era el que haviem de fer el dijous, haviem d'anar amb la jaz i la ruth a la platja, pero a últim moment no podien. JJJJJJJOOOOOO
Jo que voli anar-hi aquesta me l'apunto. Però això queda pendent, eh!! D'aquí a res una altre vegada kdem. I bueno no se, no se que més explicarhos, aquesta setmana ha estat per allà el Arola, i res, l pintava diferent.
Bé macos, que hos vagi tot molt bé.
Ptns!

Hola bona nit a tots.
Avui li dedico aquet petit espai a un amic que es diu David, i no se si ho llegirà això, però que me l'estimo molt, i no vull que s'enfadi amb mi com va fer l'altre dia.
Mira jo hos explico, jo estaba mlament un dia, i vaig pujar a l masia rallada, i em va preguntar ell q q em passaba, i jo li vaig dir q res, i tal, i l final vaig akbar dient-li l q em passaba. Doncs bé, es veu q tota aquella setmana va estar malament per mi, i tal, llavors, l seguent cap d setmana, vem pujar a la masia, i el vaig veure malament, i llavors li vaig anar a preguntar amb tota l bona fe q q li pasava i tot enfadat em va dir!;
Ahora te tengo que decir q q me pasa, después d q llevo toda l semana preocupado por ti, ahora me vienes así, va agafar i se'n va anar. Doncs jo em vaig cadar malament, i encara es ara, i no se si deu estar enfadat encara, però es q jo tampoc el vull perdre com amic.
I bueno així estem, un dia això un dia allò.

La veritat es que mai entendre a les persones que et canvien d'opinio com de samarreta. Que vull dir? Doncs que no se la gent com s'ho fa, per criticar a una persona, a les esquenes, després estar amb ella com si no hagues passat res, i després estar amb una altre persona, i deixar-la com si fosin les millors amigues. Després a qui no entenc tampoc, es a les persones que no et diuen ls coses a l cara, doncs jo si no em caus bé, no em caus bé i punt, t'ho diré, i amb tu tindre les menos converses possibles. Es tan fàcil com això. La gent, diu coses, q quan esta amb un i li cau una persona malament, la despellejan com si res, q li cau bé, la posen "en lo alto de la cima", i així van. Mai he entes, entenc ni entendre a la gent que no tè ni criteri, ni opinió ni personalitat. Cadascú es com es, i punt i a qui no li agradi, doncs, mira q es posi fulles, pero q no vagi molestant als demés.
Només volia fer aquet comentari, pq l'altre dia em va passar una cosa, i era de dos persones, que van així pel món, i crec que no van gens bé, i q fins q no si fotin de peus a l galleda, no se'n adonaran.
Bé hos deixo a tots, que hos vagi mb.
Ptns!

Bé doncs el divendres passat, dia 18, vem fer un sopar per presentar al nou candidat per alcalde de Sant Andreu de la Barca. Vem sopar, amb un servei de catering molt bo, i després, varen estar parlant en Santos, en Pere Campmany, la Clara, en Ivan i finalment en Jordi Albert. Després de tot el discurs, i tots els de la JERC cridant per allà, varem passar a una cosa més seria. Van portar a les nenes de violí, i amb un violí i un piano, ens van estar tocant coses molt maques, va se precios, encara q jo vaig trobar a faltar una cosa, i era que les nenes amb els violins i el piano, ens toquesin el cant dels ocells, una cançò molt bonica, i més tocada per violins. Però tot i que no va se així, els pels se'm van posar de punta igualment. Sense paraules. Una mica de gresca, recollir, i cap a casa.
Un sopar marevellós, espero que el d'aquest divendres que bé, dia 25, sigui igual o millor, amb els de ERC de Martorell. Home una cosa millor si que està, i es q després del sopar, porten en Pep Sala, i ens farà un concert dels que fa ell, impresionant, un gran artista. M'encanta el Pep Sala!!
Bé ja hos explicarè com ha anat aquest concert.
Cuideu-vos!

Bé doncs ja torno a estar aquí una altre vegada. Últimament no paro ni cinc minuts, i quan tinc temps aprofito per dormir, q això de les pràctiques es molt cansat.
Ara al Arts ja no estic en la cuina de banquets, Arola Catering, si no al restaurant del Arola. Això es el q a mi m'agrada el tipus aquet de cuina gastronòmica, i no lo altre. Però en fi, que hi farem?

Les coses et venen i se'n van en uns minuts, i per això has de saber valorà totes les coses de cada moment, de cada segon, de tot el que et pasa a l vida. Per què quan te'n adones, o ja es masa tard, o ja no hi tens res a fer. Aprofita ara al màxim la teva vida!
Jo crec que he fet un molt bon amic, que es diu David, i no vull perdre'l, i l'altre dia, només per preguntar-li que que li pasaba, se'm va enfadar i no em parla, vosaltres creieu que jo puc continuar parlant amb aquesta persona? No! Però m'el estimo massa com per no parlar-li.
Després, tmb m'agradaria parlar d'una cosa que van fer l'altre dia, i van posar en un recipient quadrat de vidre, unes pedres molt groses, després unes de més petites, després unes pedres barrejades amb sorra, i per últim sorra de platja. I em vaig preguntar i pq fa això? Li cap tot el que ha posat a dins? Doncs sí! Li va capigué tot. Llavors després, va posar en el mateix recipient (un altre, en tenia dos iguals) primer la sorra de platja, després les pedres amb la sorra, després les pedres, i finalment les pedres grans. I que va passar que no hi cabia tot. Llavors em vaig preguntar per segona vegada que que collons feia el tio? Doncs ven senzill, el que estava volen dir, es que no només importen les petites coses, o com hi ha molta gent, que sempre està amb amics, i no deixa lloc a la seva vida, per poder estar amb les grans coses, es a dir la família. Has de poder tenir lloc per a tothom a qui estimes, i no deixar de banda a les coses més importants com ne's la família.
Gaudeix del dia a dia, i sigues feliç. Jo ara mateix, estic en uns dels meus millors moments, però no vol dir que com que ara ja tinc tot el que tinc, que he lluitat molt, per aconseguir-ho tot, m'hen oblidi per complet de tot el que tinc, pq si ho faig, el més probable, es que ho perdo tot, que durant anys he estat lluitat, pq en uns segons, desapereixi. Tinc a les millors persones que he conegut i conec al meu costat, sabent que quan volgui comptar amb elles ho puc fer, i moltes gràcies per tot.
Després tmb ahir, vaig estar prenent algo amb la Ruth i la Jazz, i m'ho vaig passar de conya, son unes persones amb les que pots parlar, i espero que poguem ser amigues durant molt i molt de temps, i si no es així, espero q sigui per culpa meva. Grácias por todo!! Sois las mejores!! Hos quiero!!
També avera si puc kdar algun dia amb la Roser, i m'ensenya el seu piset tan maco que s'ha comprat! Roser si llegeixes això, avera si kdem algun dia!! Petons wapa.
Bé espero que deixeu algun comentari.
Agur!!

Bé, doncs ahir i avui he fet la orientació de tots els que començem a treballar a l'hotel. Ahir vem arribar, ningú es coneixia, tots callats, fins que ens van pujar a una de les sales del hotel, i allà hi havia un esmorçar, on vem estar picant una mica de tot, i ens vem seure cadascu en el seu lloc, on hi havia el cartronet amb el nom. Erem vuit per taula, sis taules en total, i amb els de la taula, ja vem començar a fer bromes i tal, i unes persones genials, m'ha encantat coneixer-les. Després ens van fotre rollos, es van anar presentant un per un els caps de cada departament del hotel, i van fer unes quantes xarles, dos depsrtaments, descans, i llavors ens van portar a fer un tour per l'hotel. Impresionant, sense paraules, increibles. Un hotel amb les seves diferents recepcions, les seves diferents sales per menjar, assensors per totes bandes, gerretes amb aigua i llimona i aigua i menta, una sala que te xuxes, hi ha de tot, unes habitacions increibles, unes suites també impresionant, i els apartaments ja ni t'explico. Les sales, són gegants, i el hotel igual. Després vem anar a dinar a uns dels restaurants del hotel, que es diu Enoteca, i tot el menjar molt bo i tot molt bé. Després ens van fer més xarles merda d'aquestes (alguna que altre estava bé), i després, firma de papers i més papers, i cap a casa. Avui a sihut molt semblant, i també xarrades xarrades i més xarrades. Però ha estat molt bé, i tal com to expliquen, et dona moltes ganes d'hanar-hi a treballar i saber amb el que et trobaras.
Bé només era per comentar-vos la meva nova experiència que m'ha agradat molt i m'he sentit important per un dia.
Moltes gràcies!!!

Uf!! Només entir la paraula pràctiques, ja em poso nerviosa, pq després de tants canvis cm he fet p decidir-me amb el lloc adequat. Al final vaig decirdir anar a l'Hotel Arts. Bé vem enviar el curriculum, i dijous, em van cridar per una entrevista a les 3 de la tarda. Molt nerviosa, vaig anar a fer-la. Hem van preguntar de tot, i jo cada vegada més nerviosa, i sobretot quan es van tancar per parlar la cap de RRHH i l Xef, allà em volia morir, van estar 5 minuts, i no sortien. Al final quan van sortir, i em va dir el xef el sr. Roberto Holz bueno nos vemos el lunes a las 9 de la mñn. UUUUUFFFFFFFFF!!!!!!! Va se un per fi puc respirar. Bé després vaig estar parlant amb la Gisela Dominguez. Vem estar parlant de tot una mica, i bueno, em va donar un paper, amb tot, quan comenssaria, q havia de portar, i tot això, i després va i s'en va. Jo allà, uns 5 minuts, i veig que ve amb més papers, agafa i m'hen dona un, i em diu que si hi veig la diferència entre un i l'altre. Jo estava tan nerviosa que no hi veia res. Total que al final em diu mira: el canvi es q cm q veig q 7 hores l dia de pràtiques es molt, et donarem una gratificació de 350€ l mes. Llavors, nerviosa, contenta no se cm estava. després, em van portar a donar-me una taquilla, i entre tot allà inmens, un munt de gent, no se, molt nerviosa per dilluns.
Doncs bé, això es tot, i no se, ja hos explicarè dilluns cm m'ha anat. Uf! Quins nervis.
Bé marxo a treballa q ja es hora.

Vietge final de curs!... sense paraules, de debó, va se impresionant, curt, però intens.
Va se, un viatge inolvidable, vem anar amb bus, vem anar a La Rioja, a unes bodegues d'un poble que es diu Briones, que tenen per nom; Dinastía Vivanco. Vem arribar i vem veure tot el que es el museu, t'explica més o menys tot el procés del vi, i de com feien abans i ara el material, tot en general i també molt bonic, a part que les instal·lacions, eren molt modernes. Quan vem acabar la visita al museu, vem anar a fer una cata de vi (jo mi vaig cadar igual, pq la veritat no m'agrada el vi i els trobo tots amb el mateix gust), i despres ja vem passar al menjador del restaurant de les bodegues, i també vem dinar molt bé, però el vi sempre present. Un cop havent dinat, vem anar a visitar les bodegues, també molt modernes, i molt noves, com tot el que varem veure. Ens van estar fotent el rotllo de com es fa el vi, com el separen, com el trinxen, com el posen a les botes, tot el proces, un rotllo, almenys per a mi :D. Després ens can ensenyar el lloc on deixaven totes les botes amb el vi ja ven preperat per l'enbotellament. I després d'això i ja per últim a les bodegues ens van fer un curset abansat de com catar el vi (em sembla que ningú li vem fer cas, ni li vem treure molt de profit, pq estavem més pel vi, q no per com l'has de mirar o com les de provar ni merdes d'aquestes). Llavors ja vem agafar el bus i les nostres botelles de vi mitj plenes que haviem agafat pq no ens l'haviem acabat, i direcció Pamplona que hi faltava gent (de casi ens oblidem a la Ona, però l'Albert Morant hi va pensar en ella). Carretereta de curves, i arribem a Pamplona, ens instal·lem al Hostal, ens dutxem, ens canviem, i taxis cap a la sidreria, que tmb varem montar una bona. Vem sopar uns chuletons impresionants, i després, un xupito de orujo d'herbes, que estaba dolentissim, cantant els segadors, i alé a liar-la (heu de veure el video, es la ostia, oi Alba, Marta!). Després un altre taxi cap a l'Hostal i de puf a puf. Bé la nit va se d'aquí cap allà i al dia següent tots morts, visita per Pamplona, i bus cap a Olite, vem anar a veure el Parador, i a dinar. Després visita per Olite, compres, i bus cap a Barcelona.
INOLVIDABLE!!!!
Molt, molt xulo tot.
Si voleu saber algo més o voleu fotos, o el millor de tot, veure el video de la sidreria, agregueume a:

costacatalunya@hotmail.com