CARPE DIEM!!!!!!

Bé doncs el divendres passat, dia 18, vem fer un sopar per presentar al nou candidat per alcalde de Sant Andreu de la Barca. Vem sopar, amb un servei de catering molt bo, i després, varen estar parlant en Santos, en Pere Campmany, la Clara, en Ivan i finalment en Jordi Albert. Després de tot el discurs, i tots els de la JERC cridant per allà, varem passar a una cosa més seria. Van portar a les nenes de violí, i amb un violí i un piano, ens van estar tocant coses molt maques, va se precios, encara q jo vaig trobar a faltar una cosa, i era que les nenes amb els violins i el piano, ens toquesin el cant dels ocells, una cançò molt bonica, i més tocada per violins. Però tot i que no va se així, els pels se'm van posar de punta igualment. Sense paraules. Una mica de gresca, recollir, i cap a casa.
Un sopar marevellós, espero que el d'aquest divendres que bé, dia 25, sigui igual o millor, amb els de ERC de Martorell. Home una cosa millor si que està, i es q després del sopar, porten en Pep Sala, i ens farà un concert dels que fa ell, impresionant, un gran artista. M'encanta el Pep Sala!!
Bé ja hos explicarè com ha anat aquest concert.
Cuideu-vos!

Bé doncs ja torno a estar aquí una altre vegada. Últimament no paro ni cinc minuts, i quan tinc temps aprofito per dormir, q això de les pràctiques es molt cansat.
Ara al Arts ja no estic en la cuina de banquets, Arola Catering, si no al restaurant del Arola. Això es el q a mi m'agrada el tipus aquet de cuina gastronòmica, i no lo altre. Però en fi, que hi farem?

Les coses et venen i se'n van en uns minuts, i per això has de saber valorà totes les coses de cada moment, de cada segon, de tot el que et pasa a l vida. Per què quan te'n adones, o ja es masa tard, o ja no hi tens res a fer. Aprofita ara al màxim la teva vida!
Jo crec que he fet un molt bon amic, que es diu David, i no vull perdre'l, i l'altre dia, només per preguntar-li que que li pasaba, se'm va enfadar i no em parla, vosaltres creieu que jo puc continuar parlant amb aquesta persona? No! Però m'el estimo massa com per no parlar-li.
Després, tmb m'agradaria parlar d'una cosa que van fer l'altre dia, i van posar en un recipient quadrat de vidre, unes pedres molt groses, després unes de més petites, després unes pedres barrejades amb sorra, i per últim sorra de platja. I em vaig preguntar i pq fa això? Li cap tot el que ha posat a dins? Doncs sí! Li va capigué tot. Llavors després, va posar en el mateix recipient (un altre, en tenia dos iguals) primer la sorra de platja, després les pedres amb la sorra, després les pedres, i finalment les pedres grans. I que va passar que no hi cabia tot. Llavors em vaig preguntar per segona vegada que que collons feia el tio? Doncs ven senzill, el que estava volen dir, es que no només importen les petites coses, o com hi ha molta gent, que sempre està amb amics, i no deixa lloc a la seva vida, per poder estar amb les grans coses, es a dir la família. Has de poder tenir lloc per a tothom a qui estimes, i no deixar de banda a les coses més importants com ne's la família.
Gaudeix del dia a dia, i sigues feliç. Jo ara mateix, estic en uns dels meus millors moments, però no vol dir que com que ara ja tinc tot el que tinc, que he lluitat molt, per aconseguir-ho tot, m'hen oblidi per complet de tot el que tinc, pq si ho faig, el més probable, es que ho perdo tot, que durant anys he estat lluitat, pq en uns segons, desapereixi. Tinc a les millors persones que he conegut i conec al meu costat, sabent que quan volgui comptar amb elles ho puc fer, i moltes gràcies per tot.
Després tmb ahir, vaig estar prenent algo amb la Ruth i la Jazz, i m'ho vaig passar de conya, son unes persones amb les que pots parlar, i espero que poguem ser amigues durant molt i molt de temps, i si no es així, espero q sigui per culpa meva. Grácias por todo!! Sois las mejores!! Hos quiero!!
També avera si puc kdar algun dia amb la Roser, i m'ensenya el seu piset tan maco que s'ha comprat! Roser si llegeixes això, avera si kdem algun dia!! Petons wapa.
Bé espero que deixeu algun comentari.
Agur!!

Bé, doncs ahir i avui he fet la orientació de tots els que començem a treballar a l'hotel. Ahir vem arribar, ningú es coneixia, tots callats, fins que ens van pujar a una de les sales del hotel, i allà hi havia un esmorçar, on vem estar picant una mica de tot, i ens vem seure cadascu en el seu lloc, on hi havia el cartronet amb el nom. Erem vuit per taula, sis taules en total, i amb els de la taula, ja vem començar a fer bromes i tal, i unes persones genials, m'ha encantat coneixer-les. Després ens van fotre rollos, es van anar presentant un per un els caps de cada departament del hotel, i van fer unes quantes xarles, dos depsrtaments, descans, i llavors ens van portar a fer un tour per l'hotel. Impresionant, sense paraules, increibles. Un hotel amb les seves diferents recepcions, les seves diferents sales per menjar, assensors per totes bandes, gerretes amb aigua i llimona i aigua i menta, una sala que te xuxes, hi ha de tot, unes habitacions increibles, unes suites també impresionant, i els apartaments ja ni t'explico. Les sales, són gegants, i el hotel igual. Després vem anar a dinar a uns dels restaurants del hotel, que es diu Enoteca, i tot el menjar molt bo i tot molt bé. Després ens van fer més xarles merda d'aquestes (alguna que altre estava bé), i després, firma de papers i més papers, i cap a casa. Avui a sihut molt semblant, i també xarrades xarrades i més xarrades. Però ha estat molt bé, i tal com to expliquen, et dona moltes ganes d'hanar-hi a treballar i saber amb el que et trobaras.
Bé només era per comentar-vos la meva nova experiència que m'ha agradat molt i m'he sentit important per un dia.
Moltes gràcies!!!

Uf!! Només entir la paraula pràctiques, ja em poso nerviosa, pq després de tants canvis cm he fet p decidir-me amb el lloc adequat. Al final vaig decirdir anar a l'Hotel Arts. Bé vem enviar el curriculum, i dijous, em van cridar per una entrevista a les 3 de la tarda. Molt nerviosa, vaig anar a fer-la. Hem van preguntar de tot, i jo cada vegada més nerviosa, i sobretot quan es van tancar per parlar la cap de RRHH i l Xef, allà em volia morir, van estar 5 minuts, i no sortien. Al final quan van sortir, i em va dir el xef el sr. Roberto Holz bueno nos vemos el lunes a las 9 de la mñn. UUUUUFFFFFFFFF!!!!!!! Va se un per fi puc respirar. Bé després vaig estar parlant amb la Gisela Dominguez. Vem estar parlant de tot una mica, i bueno, em va donar un paper, amb tot, quan comenssaria, q havia de portar, i tot això, i després va i s'en va. Jo allà, uns 5 minuts, i veig que ve amb més papers, agafa i m'hen dona un, i em diu que si hi veig la diferència entre un i l'altre. Jo estava tan nerviosa que no hi veia res. Total que al final em diu mira: el canvi es q cm q veig q 7 hores l dia de pràtiques es molt, et donarem una gratificació de 350€ l mes. Llavors, nerviosa, contenta no se cm estava. després, em van portar a donar-me una taquilla, i entre tot allà inmens, un munt de gent, no se, molt nerviosa per dilluns.
Doncs bé, això es tot, i no se, ja hos explicarè dilluns cm m'ha anat. Uf! Quins nervis.
Bé marxo a treballa q ja es hora.

Vietge final de curs!... sense paraules, de debó, va se impresionant, curt, però intens.
Va se, un viatge inolvidable, vem anar amb bus, vem anar a La Rioja, a unes bodegues d'un poble que es diu Briones, que tenen per nom; Dinastía Vivanco. Vem arribar i vem veure tot el que es el museu, t'explica més o menys tot el procés del vi, i de com feien abans i ara el material, tot en general i també molt bonic, a part que les instal·lacions, eren molt modernes. Quan vem acabar la visita al museu, vem anar a fer una cata de vi (jo mi vaig cadar igual, pq la veritat no m'agrada el vi i els trobo tots amb el mateix gust), i despres ja vem passar al menjador del restaurant de les bodegues, i també vem dinar molt bé, però el vi sempre present. Un cop havent dinat, vem anar a visitar les bodegues, també molt modernes, i molt noves, com tot el que varem veure. Ens van estar fotent el rotllo de com es fa el vi, com el separen, com el trinxen, com el posen a les botes, tot el proces, un rotllo, almenys per a mi :D. Després ens can ensenyar el lloc on deixaven totes les botes amb el vi ja ven preperat per l'enbotellament. I després d'això i ja per últim a les bodegues ens van fer un curset abansat de com catar el vi (em sembla que ningú li vem fer cas, ni li vem treure molt de profit, pq estavem més pel vi, q no per com l'has de mirar o com les de provar ni merdes d'aquestes). Llavors ja vem agafar el bus i les nostres botelles de vi mitj plenes que haviem agafat pq no ens l'haviem acabat, i direcció Pamplona que hi faltava gent (de casi ens oblidem a la Ona, però l'Albert Morant hi va pensar en ella). Carretereta de curves, i arribem a Pamplona, ens instal·lem al Hostal, ens dutxem, ens canviem, i taxis cap a la sidreria, que tmb varem montar una bona. Vem sopar uns chuletons impresionants, i després, un xupito de orujo d'herbes, que estaba dolentissim, cantant els segadors, i alé a liar-la (heu de veure el video, es la ostia, oi Alba, Marta!). Després un altre taxi cap a l'Hostal i de puf a puf. Bé la nit va se d'aquí cap allà i al dia següent tots morts, visita per Pamplona, i bus cap a Olite, vem anar a veure el Parador, i a dinar. Després visita per Olite, compres, i bus cap a Barcelona.
INOLVIDABLE!!!!
Molt, molt xulo tot.
Si voleu saber algo més o voleu fotos, o el millor de tot, veure el video de la sidreria, agregueume a:

costacatalunya@hotmail.com

Pq a mi, i pq ara!
Quan aconsegueixo oblidar a una persona, i tot em va de conya, arriba tot el pitjor, haver de decidir. Marcos, Albert m'heu d'entendre, estic entre l'espasa i la paret, però es q en aquets moments, no se q fer, es molt complicat, i no hos vull perdre a ningú dels dos.
Pq a miiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!
M'agradaria saber q demà quan desperti tot tornarà a ser normal, q tot es un somni, i q no pasa res de res.
Estic feta un embolic.
Jazz, Ruth, ya a pasado lo q queriais q pasara, i ahora q? no ser, vosotras que ariais??
Ya me direis algo.

Mai faixis crixer un somriure dient "t'estimo" per després fer rodar una llàgrima dient "olvida'm"... Simplement, pq l'amor es més bonic q una ilusió i tu podries sentir la mateixa llàgrima q algú ja va plorar per tu!
Recorda q la veritable llàgrima no es la q cau dels ulls ni rellisca per la cara; si no la q fa mal al cor i rellisca per l'ànima... i aquestes llàgrimes no necesitaran ser recordades... pq d'ell no s'oblidaran...
Recordar es fàcil per qui tè memòria... oblidar-se'n es difícil per qui te cor!!!...
"Qui sap estimar mai farà patir"
Algunes persones venen a les nostres vides i ràpidament s'en van... Algunes persones es converteixen en amics i permeneixen per un temps... Deixan petjades importants en el nostre cor i mai tornem a ser iguals, pq hem fet un amic!
Ahir era història, avui es un ragal, demà un misteri... Es per això que es cridat el present!!
Crec q aquesta vida es especial, viula...
Et sents sol?...mira el teu voltant i trobaras molta gent esperant el teu somriure per apropar-se més a tu.
La vida es així, mai saps el q et trobaras en aquet món... Pot ser bo... pot ser dolent... pot ser moltes coses, però això si, a les persones q estimo de veritat (i vosaltres ja sabeu qui son)els hi desitjo amb tot el meu cor, el millor q hos pot donar la vida, q sigueu tots molt feliços, i espero no perdreus mai. Esclar q sempre hos portarè al cor, però heu fet de mi una altre persona, i hos ho agreeïxo molt... de veritat!
Entre tots heu anat construïnt el meu camí, espero q ho pogueu continuar fent durant molts anys. Heu anat ocupant un lloc cada vegada mes important a la meva vida, al meu cor...
De ser uns simples coneguts, a companys, a amics, a formar part de la meva vida, heu anat fent del meu cor un petit trencaclosques, q entre tots heu construït.
Com em va dir una amiga ((K);)) en una de les cartes q em va donar, em va amocionar molt, i crec q te tota la raó;

"No t'amaguis darrere, d'aquest negre vestit.
No guardis la pena, en el teu cor afligit.
Vesteix de seda blanca, i brilla en la nit.
Il·lumina amb esperança, el teu llarg camí."

Tambè recordo el q em va dir en aquells temps, quan tot era diferent tmb, em va dir;
"Tímida, sempre protegida pel teu paper de regal, esperant el moment adequat per mostrar-nos qui eres, i he de dir q m'he sorprès de descobrir tot el q guardes dins."
Hos he de dir q he pasat molts bons moments amb tots vosaltres, i cm be he dit abans, mai hos podre oblidar, sempre hos portarè en el meu cor.
Hos estimo!
Gràcias per tot el q m'heu fet viure, tant les cosses bones com les dolentes. Sou marevellossos!!

GRÀCIES!!!

L'altre dia vaig estar mirant un debat, que parlaven sobre les persones, q no pensem en el present, si no q pensem en el passat o en el futur, i no vivim el 100% el present.
Em va interesar molt, pq precisament en vaig estar parlant amb un AMIC, i em deia d q jo pensava molt en el futur i en el passat, i q no vivia l present. I crec q tè tota la raó, i no es q només ho faci jo, si no q ho fa molta gent.
Sempre estem pensant, es q si jo no hagues fet això, ara no estaria així, si aquesta persona estigues, jo no seria així, es q jo estava millor abans, i totes aquestes coses, o es q jo veig q en un futur n sere feliç, o estare sola, o coses així, i en veritat es el q jo penso, però crec q s'ha acabat pensar així, i cm em va dir, pensar mes amb mi, i no tant amb els altres, i ser una mica mes egoista, pq es q pensant b, si no ho ets, al cap i a la fi no tens res per tu, i els altres ho tenen tot, i crec q li fare cas, pq a mi m'hanirà b i crec q a tota la gent q em coneix, q em rodeija, i els amics i família, tmb els hi anirà b.
Bé això es tot, pense-ho b vosaltres tmb, pq val la pena.
I A TI GERARD, GRÁCIAS POR HACER-ME VER COSAS, Q NO HAVIA VISTO, I Q LE HE ESTADO VIENDO EL PQ HA TODO, I CREO Q EN TODO LO Q ME DIJISTES, TIENES RAZÓN, I CREO Q ERES UNA GRAN PERSONA I AMIGO. BESOS
I tmb gràcias a totes les altres persones q llegiu el meu blog.
Hos ho dic de tot cor.
GRÀCIAS!!!

M'agradaria que tots coneixesiu aquesta cançò que es diu Ilargia de Ken Zazpi, són un grup vasc q varen fer dues cançons en català, i una d'elles, es Ilargia.
ILARGIA
Esaiozu euri ari Berriz ez jauzteko Esan bakardade ari Gaur ez etortzeko Ehuzten nauen soka zara Ta itotzen nauena Ametsak sortu zizkidana Galtzen dituena Zuretzat ilargia Lapurtuko nuke gauero
Eta zu itsu zaude Bere argia ikusteko Irrifarrez gero minez Eragin didazu negarra Nire sua itzali da Ez zara gaueko izar bakarra Esan sentitzen dudana Ez dela egia Une batez zinizteko Ez garen guztia
Zuretzat ilargia Lapurtuko nuke gauero Eta zu itsu zaude Bere argia ikusteko Irrifarrez gero minez Eragin didazu negarra Nire sua itzali da Ez zara gaueko izar bakarra.
LA LLUNA
Ves i digali a la pluja que no torni a venir, digali a la soledat que no la vull avui. Ets la soga que m´aguanta i m´ofega al mateix temps la que em va fer néixer els somnis, la que me´ls fa malbé. Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria, i es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania, un somrís que m´ha ferit pel patiment que per tu ploro, ja s´ha apagat tot el meu foc, no ets la única estrella de la nit, no ho ets! Digues que el que ara sento
no és de veritat, tot el que no som per creure, per creure en un instant.
Bé m'agrada molt aquesta cançò, i només m'agradaria q les escoltesiu, son molt boniques, això es tot per avui, pq ja no tinc ni paraules, per explicar el q em pasa realment pel cap, ni a la vida. Espero q hos vagi tot mb.
Agur!

Que hi faig aquí? Això mateix em pregunto jo cada matí quan em llevo, pq cada dia estic amb menys humor per seguir endavant el dia a dia. Cada vegada q hi penso, veig més clar q tot el q estimo, hi he estimat, desapareixen, cada dia tinc un dolor molt fort al cor, pesigolles a la panxa, però quan arribo a la conclosió de tot, només hi trobo odi, odi de totes aquelles persones a qui estimo, i cada vegada em donen menys raons per continuar lluitant en aquesta vida.
També, el q cada vegada m'en donc mes compte, es de que ningú em diu t'estimo de la persona a qui estimo, em dona una abraçada, em dona un petó, em diu paraules boniques en els moments mes durs del dia a dia, ni tan sola una caricia, ni tampoc un ho sento o tranquila tot es solucionarà, i em fa pensar q el pq de no tinc tot això, i jo crec q ho dic a les altres persones, però jo no rebo res a canvi, i de tan en tan, doncs alguna paraula, per poc valiosa q sigui, sempre va be i t'ajuda a pujar el cap i continuar tirant endavant.
Al final no se q fer, pq la gent cm be he dit en altres textos, em diuen q no canviï, però em trobo amb aquesta situació, i moltes vegades pensant crec q valdria mes, q algun dia no despertes del meu profunt somni i descansr p sempre mes. Però si jo no he de canviar q he de fer? Algú m'ho explica? Es q jo ja no em sento ni agust amb mi mateixa.
La vritat es q ho estic pasant malament i no se q fer, ni se cm tirar endavant, i això em mata, es q ho tinc ben clar q cada dia tinc menos ganes de fer les coses, de llevar-me, d continuar el meu dia a dia amb la mateixa rituna, i no em sento b, penso fins hi tot en fer algun disverat, i poder oblidar-me de tot, esborra moltes coses i començar de zero una altre vegada, però no tinc valor per fer-ho. Es tot una merda. :'(