Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis


Tens un amic...

21
Octubre
2007
map — @ 19:23

Si et sents trist i enboirat i necessites una mà; si les coses, les coses no et roden bé. Tanca els ulls i pensa en mí, que prest jo seré aquí. Com un raig de llum dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho, i vindré de cop. Saps cert que tens un amic.
Si la boira t´enrevolta, i els núvols tapen el cel, si el vent fred del nord sembla gelar-te el cor. Tanca els ulls i pensa en mi, que prest jo seré aquí tocant la porta a punt d´entrar.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho i vindré de cop. Saps cert que tens un amic.
És esperançador saber que tens amics la gent pot ser indiferent quan sufreixes, t´ignoren. No perdis mai el coratge; no et desanimis.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho i vindré de cop.
Tens un amic...
En mi tens un amic....

Això va dirigit a totes les persones que estimo,(vosaltres ja sabeu qui sou), que sempre sabeu que aquí teniu una amiga per el que faci falta, per tot el que em volgueu dir, per lo bo com per lo dolent, que s'apigueu que sempre estarè al vostre costat.
I també va dirigit a tots aquells amics que ens han deixat sense poder escoltar-los més, sense ajudar-los més, però que s'apigueu que sempre hi ha un moment del dia en que penso amb vosaltres, per recordar lo bé que ens ho hem passat plegats i que sempre hos porto en el meu cor. Estigueu i no presents, sou el millor que m'ha passat.
Mai hos oblidarè!!!
Hos estimo moltissim!!!
Petons a tots!!!

Tarda inolvidable!!!!!!!

16
Octubre
2007
map — @ 20:00

Aquesta tarda es inolvidable, per què em descobert un nou parc, el parc de la paella. Impresionant!! Lo tenemos que repetir!!!
Bueno després a estat una tarda una mica depre, i la nit que m'espera, però m'han animat una mica.
Muxisimas gracias!!!! Hos kiero un monton!!!
Aimar, Jona, Laura, Ruben, Fran, Susi i Jazz!!! Merci!!!
Se que puedo contar con vosotros para lo que kiera, hos kiero, estoy sin palabras, ahora mismo solo saben lo que estoy sintiendo en estos momentos las lagrimas que caen ahora mismo por mi cara. Vosotros tambien sabeis que estoy para lo que kerais.
Bueno solo kiero decir-hos que hos kiero un monton!!!!
Merci!!!
Besos!!

Oxigen...

15
Octubre
2007
map — @ 18:04

M´agradaria trobar-me dins l´aire,
que respires per un moment.
M´agradaria trapitjar a terra,
en ferm i tu al meu costat.

El meu reflexe dins dels teus ulls
vuits com aparadors,
i el silenci ens trenca,
m´agradaria poder fer-ho millor,
i reboto,
i no et trobu,
a prop.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observan rera la finestra.

Jo no et puc ensenyar
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

Voldria dirte tantes coses,
pero per a mi mai tens un moment,
però segeixo els nostres somnis,
i a tu tes indiferent.

Tantes mentides i tantes històries,
i sembla que no saps qui sóc,
i el silènci ens trenca
m´agradaria, ser molt millor,
i no et trobu,
en lloc.

Tu sempre has espertat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

He recordat el vell far de 8 braços,
no vem dormir, vem parlar, fins veure el sol.
On puc trobar,
un nou camí,
fent els teus passos.
Vull un altre nit,
per poder dir tot el que sento.

Tu sempre has esperat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

18 anys!

29
Setembre
2007
map — @ 19:06

Quina putada em van fer!
El dia del meu aniversari i anar a treballar, em va estarenyar, però hi vaig anar. Em van deixar a les 20:00 h els meus pares a la masia, i bueno em vaig possar a treballar, i això q em diuen a les 20:30 h més o menys, sal que te llaman, i em vaig cadar pues vale. Total que sorto, i em trobo als meus pares i al meu germà, allà, i em diuen feliç aniversari!!! Em vaig cadar amb una cara de gilipolles, que no vegis, total, que no em tocaba treballar, i tot va se cosa de ma mare que li va dir al meu jefe que em fes aquesta putada, i au, tornat a canviar, i surt a sopar, aix, i a sobre estaven tots compinxats, i ho sabien tots, fins i tot els gossos. Que malament, però va estar molt bé.
Moltes gràcies per tot!!
Se que hos he fet la vida una mica més difícil del que és, i ho sento molt, a partir d'ara ja no pasarà això.
HOS ESTIMO MOLT!!!
Sense vosaltres no se que faria, mil gràcies.

T'ESTIMO!!

29
Setembre
2007
map — @ 16:45

Avui es el dia del meu aniversari, he fet ja els 18 anys i només un desitg em persegueix.En un dia així tu m'esperaves, en un dia així tu m'abraçaves i ara només em persegueix un desitg. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat mai d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no et deixarè d'estimar. Cada nit jo m'escapo a veure't, les estrelles són els meus confidents i se que en alguna d'elles tu m'esperes. Necessito tant les teves paraules, em fa falta el que tu em donaves, i ara només un desitg em persegueix. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no et deixarè d'estimar. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no t'oblidarè AVI!!!

T'estimo molt, fa ja 18 anys que et vaig coneixer, i m'encantaria haver-te pogut coneixer més, però sempre hi ha algo que ho impedeix tot, i que sembla que quan un està força bé, li espatllen tot.
Bé només volia dir que m'estimo molt a aquesta persona, i que mai m'oblidaré de tu, ho ets tot en aquesta vida, T'ESTIMO!!!

Concert Pep Sala

22
Setembre
2007
map — @ 17:22

Quin concert!!!
El últim, però espectacular!!
El millor el popurri amb cançons de SAU, quin espectacle. Cada dia ho fas millor, m'encanten les teves cançons, amb tu i amb SAU, les vostres cançons ens han fet plorar, riure, enamorar-nos, són magnifiques.
Bé el concert ha sigut impresionant, i no se, m'he kedat sense paraules. Espero poder arribar a portar algun dia en Pep a Sant Andreu de la Barca, seria la ostia.
Bé ja feia temps q no escribia, i ja m'ha dit algú haviam quan poses algo, va, doncs aquí ho teniu.
Petons!!

Nada que perder!

20
Agost
2007
map — @ 18:21

Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas qué tal me va. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte y no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y en lugar de eso, sonrío y tiemblo, y té cuento que ya acabe la facultad, me puse a trabajar y, me volví a enamorar. Y en lugar de eso, sonrío y pienso porque no seré capaz de decir la verdad. Te pierdo una vez más. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte i no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora me quedan dos opciones, quedarme quieta o echar a correr, y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que no me va demasiado bien, no te logré olvidar, ni lo intenté quizas. Y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que ya nadie me volvió a besar. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora ya te toca a ti acabar con esta história. Ahora ya te toca a ti decir las cosas, pon punto y final, o bésame sin más. Y volveré a perderte una vez más, no me voy a marchar sin saber el final. Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas, que, que qué tal me va. Y yo ya no sé... ya no se ni qué... contestar.

Doncs això es una de les cançóns del disc de Conchita, me la van fer escoltar i em van dir, mira això sembla que estigui feta per tu, i és perque mes o menys es el que m'està passant a mi. L'amor és molt bonic quan estàs amb la persona que estimes al teu costat, recolzan-te amb tot el que faci falta, però quan estas enamorada i no tens a la persona a qui estimes al costat, i ell et fa la vida més difícil, per culpa de les paraules que diu, et fa molt mal. A mi ara mateix m'està passant això, i no l'in recomano a ningú.
Bé espero que tots vosaltres tingueu més sort que jo en aquesta vida.
Petons!

...

19
Agost
2007
map — @ 17:30

Dedicat a tothom qui trobi que les cançons són quelcom més que sons. Per a tots els "amics transparents": sort!

Perdre un amic

19
Agost
2007
map — @ 17:26

Perdre un amic és morir, es tenir l'ànima devastada. Anar a la deriva per la vida sense llum i sense sortida. Perdre un amic és sentir que el món ja no gira, que tot s'atura sense final i sense punt de partida. Un amic és tot, el camí, la llum, el cor, els somnis que somiem. Un amic és arriscar-se amb algú al teu costat i estar per sempre acompanyats. Perque un amic és la fé que dona confiança al viure, per seguir colze a colze en la vida. El que t'ajuda a volar, el que t'empeny a buscar la sortida. Perdre a un amic és tallar l'estreta línia de la vida, deixar el cor sense timó, sentint en carn viva. Perdre un amic és quedar-se sense la teva mitat estimada, plorar i riure des d'avui, en una soletat no compartida.
Doncs sí, així hem sento al perdre a un amic, no tens a la persona amb qui pots parlar tranquilament dels teus problemes, dels teus sentiments, de les teves pors, sabent que t'està escoltant, i t'està comprenent. El veritable amic, no és aquell amb qui pases més temps, amb qui vas sempre al cinema, amb el que vas cada dia a jugar, si no, és aquell qui et compren, és aquell amb qui pots confiar, amb qui pots parlar, el que t'escolta, el que et diu les vritats que tu no vols escoltar, es aquell que sap dir-te les coses, per què no et facin més mal, quan t'hagi passat i tu diguis, <>, la veritat es que hi ha molta gent que diu es que yo tengo muxos amigos, potser si que tens molts amics, per que no? però tu saps quin es el veritable? no per que tinguis una colla, no vol dir que tots siguin amics teus. Els veritables amics, és poden comptar amb una sola mà, no crec que en poguis tenir més de cinc, i que tots siguin els veritables amics, potser sí, no dic que no, si ho són felicitats, perquè ja es prou complicat mantindre un sol amic, imaginat set o vuit.
Bé, només dic això, perquè crec que si només tens un amic, dona gràcies a Deú que en tens un, que el conservis de veritat, i no els deixis escapar, si de veritat ho és, has trobat a una molt bona persona, perquè en hi han poques en aquesta vida, i trobar-ne una ja es un bon merit.
Bé gràcies per deixar-me escriure el que penso.
Busqueu bé el vostre veritable amic!
Petons!

No tornaran!

12
Juliol
2007
map — @ 20:16

Com bé diu una cançò dels whiskyn's:
No tornaran moments que anyoro, tots aquells anys no tornaran, les busques del temps van endavant, imponents ja mai més tornaran...
Doncs això es tot, ja fei molt de temps que no escribia, pq vaig molt atavalada ultimaments amb tot això de les practiques, i no he pogut tenir ni un segon per escriure, i per això ho he decidit fer ara, q per fi tinc uns minuts per poder descansar i poder escriure algo per aquí.
Doncs sí, anyoro molts moments dels que he passat amb certes persones, i no es que ara mateix no estigui bé tal cm estic, però em falta algo, tinc un vuit dintre meu, q ningú m'el podrà tornar a omplir, hi han persones que neixen en la teva vida, permeneixen durant un temps, i ràpidament sen van. Això es el que m'ha passat a mi, hi han hagut una sèrie de persones, a les que he estimat, estimo i estimarè, que no han estat amb mi durant tot el temps que jo volia que estiguesin. Sobretot, no es gens fàcil pasar els moments més difìcils de la teva vida, gairebé sola, (dic gairebé, pq hi ha molta gent a la que estimo, que si que ho ha estat), però a qui més estimava, no ho ha estat, gairebé, com aquell qui diu, casi ni el conec, però crec que ha estat, es i ho serà un molt bon exemple a seguir. Crec que el seu humor q tenia, les seves ganes de fer-ho tot per nosaltres, l'al·legria que tenia cap a nosaltres, no l'in treu ningú, i diguin el que diguin, es el millor avi q et pots trobar mai. No tots els avis fan el que ha fet ell per nosaltres, que era estan tant malalt com estava que la seva malaltia s'hanava apoderant cada vegada més del seu cos, i aixecar-se del llit, i preperar-nos unes llesques de pa amb tomàquet i una truita, o el que fos, això no ho fa tothom, i encara he de donar gràcies a Dèu, pq he pogut coneixer al meu avi, durant 10 messos de la meva vida, els meus millors messos. Tan de bo es pogues tornar al passat, o q el passat pogues tornar al present, em sentiria segura. Bé hos deixo que els meus ulls estan inundats de llàgrimes i no puc seguir.
Espero que tot allò el que podeu conservar, o conserveu, i si es algo o algú que saveu que només estarà per un temps a les vostres vides, aprofite-ho al màxim, hos ho asseguro q hos sentireu millor.
Que hos vagi bé!