CARPE DIEM!!!!!!

Quin concert!!!
El últim, però espectacular!!
El millor el popurri amb cançons de SAU, quin espectacle. Cada dia ho fas millor, m'encanten les teves cançons, amb tu i amb SAU, les vostres cançons ens han fet plorar, riure, enamorar-nos, són magnifiques.
Bé el concert ha sigut impresionant, i no se, m'he kedat sense paraules. Espero poder arribar a portar algun dia en Pep a Sant Andreu de la Barca, seria la ostia.
Bé ja feia temps q no escribia, i ja m'ha dit algú haviam quan poses algo, va, doncs aquí ho teniu.
Petons!!

Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas qué tal me va. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte y no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y en lugar de eso, sonrío y tiemblo, y té cuento que ya acabe la facultad, me puse a trabajar y, me volví a enamorar. Y en lugar de eso, sonrío y pienso porque no seré capaz de decir la verdad. Te pierdo una vez más. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte i no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora me quedan dos opciones, quedarme quieta o echar a correr, y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que no me va demasiado bien, no te logré olvidar, ni lo intenté quizas. Y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que ya nadie me volvió a besar. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora ya te toca a ti acabar con esta história. Ahora ya te toca a ti decir las cosas, pon punto y final, o bésame sin más. Y volveré a perderte una vez más, no me voy a marchar sin saber el final. Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas, que, que qué tal me va. Y yo ya no sé... ya no se ni qué... contestar.

Doncs això es una de les cançóns del disc de Conchita, me la van fer escoltar i em van dir, mira això sembla que estigui feta per tu, i és perque mes o menys es el que m'està passant a mi. L'amor és molt bonic quan estàs amb la persona que estimes al teu costat, recolzan-te amb tot el que faci falta, però quan estas enamorada i no tens a la persona a qui estimes al costat, i ell et fa la vida més difícil, per culpa de les paraules que diu, et fa molt mal. A mi ara mateix m'està passant això, i no l'in recomano a ningú.
Bé espero que tots vosaltres tingueu més sort que jo en aquesta vida.
Petons!

Dedicat a tothom qui trobi que les cançons són quelcom més que sons. Per a tots els "amics transparents": sort!

Perdre un amic és morir, es tenir l'ànima devastada. Anar a la deriva per la vida sense llum i sense sortida. Perdre un amic és sentir que el món ja no gira, que tot s'atura sense final i sense punt de partida. Un amic és tot, el camí, la llum, el cor, els somnis que somiem. Un amic és arriscar-se amb algú al teu costat i estar per sempre acompanyats. Perque un amic és la fé que dona confiança al viure, per seguir colze a colze en la vida. El que t'ajuda a volar, el que t'empeny a buscar la sortida. Perdre a un amic és tallar l'estreta línia de la vida, deixar el cor sense timó, sentint en carn viva. Perdre un amic és quedar-se sense la teva mitat estimada, plorar i riure des d'avui, en una soletat no compartida.
Doncs sí, així hem sento al perdre a un amic, no tens a la persona amb qui pots parlar tranquilament dels teus problemes, dels teus sentiments, de les teves pors, sabent que t'està escoltant, i t'està comprenent. El veritable amic, no és aquell amb qui pases més temps, amb qui vas sempre al cinema, amb el que vas cada dia a jugar, si no, és aquell qui et compren, és aquell amb qui pots confiar, amb qui pots parlar, el que t'escolta, el que et diu les vritats que tu no vols escoltar, es aquell que sap dir-te les coses, per què no et facin més mal, quan t'hagi passat i tu diguis, <>, la veritat es que hi ha molta gent que diu es que yo tengo muxos amigos, potser si que tens molts amics, per que no? però tu saps quin es el veritable? no per que tinguis una colla, no vol dir que tots siguin amics teus. Els veritables amics, és poden comptar amb una sola mà, no crec que en poguis tenir més de cinc, i que tots siguin els veritables amics, potser sí, no dic que no, si ho són felicitats, perquè ja es prou complicat mantindre un sol amic, imaginat set o vuit.
Bé, només dic això, perquè crec que si només tens un amic, dona gràcies a Deú que en tens un, que el conservis de veritat, i no els deixis escapar, si de veritat ho és, has trobat a una molt bona persona, perquè en hi han poques en aquesta vida, i trobar-ne una ja es un bon merit.
Bé gràcies per deixar-me escriure el que penso.
Busqueu bé el vostre veritable amic!
Petons!

Com bé diu una cançò dels whiskyn's:
No tornaran moments que anyoro, tots aquells anys no tornaran, les busques del temps van endavant, imponents ja mai més tornaran...
Doncs això es tot, ja fei molt de temps que no escribia, pq vaig molt atavalada ultimaments amb tot això de les practiques, i no he pogut tenir ni un segon per escriure, i per això ho he decidit fer ara, q per fi tinc uns minuts per poder descansar i poder escriure algo per aquí.
Doncs sí, anyoro molts moments dels que he passat amb certes persones, i no es que ara mateix no estigui bé tal cm estic, però em falta algo, tinc un vuit dintre meu, q ningú m'el podrà tornar a omplir, hi han persones que neixen en la teva vida, permeneixen durant un temps, i ràpidament sen van. Això es el que m'ha passat a mi, hi han hagut una sèrie de persones, a les que he estimat, estimo i estimarè, que no han estat amb mi durant tot el temps que jo volia que estiguesin. Sobretot, no es gens fàcil pasar els moments més difìcils de la teva vida, gairebé sola, (dic gairebé, pq hi ha molta gent a la que estimo, que si que ho ha estat), però a qui més estimava, no ho ha estat, gairebé, com aquell qui diu, casi ni el conec, però crec que ha estat, es i ho serà un molt bon exemple a seguir. Crec que el seu humor q tenia, les seves ganes de fer-ho tot per nosaltres, l'al·legria que tenia cap a nosaltres, no l'in treu ningú, i diguin el que diguin, es el millor avi q et pots trobar mai. No tots els avis fan el que ha fet ell per nosaltres, que era estan tant malalt com estava que la seva malaltia s'hanava apoderant cada vegada més del seu cos, i aixecar-se del llit, i preperar-nos unes llesques de pa amb tomàquet i una truita, o el que fos, això no ho fa tothom, i encara he de donar gràcies a Dèu, pq he pogut coneixer al meu avi, durant 10 messos de la meva vida, els meus millors messos. Tan de bo es pogues tornar al passat, o q el passat pogues tornar al present, em sentiria segura. Bé hos deixo que els meus ulls estan inundats de llàgrimes i no puc seguir.
Espero que tot allò el que podeu conservar, o conserveu, i si es algo o algú que saveu que només estarà per un temps a les vostres vides, aprofite-ho al màxim, hos ho asseguro q hos sentireu millor.
Que hos vagi bé!

Cada paraula q sona es per tu cada llàgrima cada silenci, cada paraula q sona es per tu i no, no cal q diguis res.
No vull despertar d'aquet somni, vull viure sempre en la aquesta fantasia, no vull despertar mai, vull estar sempre al teu costat i q tots els meus somnis es facin realitat al teu costat.
T'estimo i ho saps, mai et deixarè d'estimar!

No faixis creixer un somriure dient; t'estimo!
Per després fer rodar una llàgrima dient; oblide'm!
No se pas pq!
No se pq, la veritat, no m'arrepenteixo de res del q he fet, però no se si hagues agut de pensar millor amb el q feia abans de donar l pas, pq ara ve quan desperto del somni, i paso de veure les coses de colars a veure-les blanques i negres, ara començo a veure els entrebancs q et dona la vida.
M'hagues agradat no haver despertat mai d'aquet marevellos somni, però així ha estat, i els primers dies, suposo q costa acceptar que ja no el tens, però després suposo q t'acostumes a fer les coses per un mateix.
Bé, ja no se q més fer per poder tenir-lo un altre cop al meu costat, però l q si q se, es q ell no sap l q es pot perdre, jo estic patint molt, pero se q després patira ell quan s'arrepenteixi, i volgui tornar, pq no les coses són tan fàcils com semblen.
Bé gent hos deixo, q ara mateix tinc els ulls inundats de llàgrimes, espero q ha vosaltres hos vagi molt millor que a mi.
Petons per tots!

Doncs això era el que haviem de fer el dijous, haviem d'anar amb la jaz i la ruth a la platja, pero a últim moment no podien. JJJJJJJOOOOOO
Jo que voli anar-hi aquesta me l'apunto. Però això queda pendent, eh!! D'aquí a res una altre vegada kdem. I bueno no se, no se que més explicarhos, aquesta setmana ha estat per allà el Arola, i res, l pintava diferent.
Bé macos, que hos vagi tot molt bé.
Ptns!

Hola bona nit a tots.
Avui li dedico aquet petit espai a un amic que es diu David, i no se si ho llegirà això, però que me l'estimo molt, i no vull que s'enfadi amb mi com va fer l'altre dia.
Mira jo hos explico, jo estaba mlament un dia, i vaig pujar a l masia rallada, i em va preguntar ell q q em passaba, i jo li vaig dir q res, i tal, i l final vaig akbar dient-li l q em passaba. Doncs bé, es veu q tota aquella setmana va estar malament per mi, i tal, llavors, l seguent cap d setmana, vem pujar a la masia, i el vaig veure malament, i llavors li vaig anar a preguntar amb tota l bona fe q q li pasava i tot enfadat em va dir!;
Ahora te tengo que decir q q me pasa, después d q llevo toda l semana preocupado por ti, ahora me vienes así, va agafar i se'n va anar. Doncs jo em vaig cadar malament, i encara es ara, i no se si deu estar enfadat encara, però es q jo tampoc el vull perdre com amic.
I bueno així estem, un dia això un dia allò.

La veritat es que mai entendre a les persones que et canvien d'opinio com de samarreta. Que vull dir? Doncs que no se la gent com s'ho fa, per criticar a una persona, a les esquenes, després estar amb ella com si no hagues passat res, i després estar amb una altre persona, i deixar-la com si fosin les millors amigues. Després a qui no entenc tampoc, es a les persones que no et diuen ls coses a l cara, doncs jo si no em caus bé, no em caus bé i punt, t'ho diré, i amb tu tindre les menos converses possibles. Es tan fàcil com això. La gent, diu coses, q quan esta amb un i li cau una persona malament, la despellejan com si res, q li cau bé, la posen "en lo alto de la cima", i així van. Mai he entes, entenc ni entendre a la gent que no tè ni criteri, ni opinió ni personalitat. Cadascú es com es, i punt i a qui no li agradi, doncs, mira q es posi fulles, pero q no vagi molestant als demés.
Només volia fer aquet comentari, pq l'altre dia em va passar una cosa, i era de dos persones, que van així pel món, i crec que no van gens bé, i q fins q no si fotin de peus a l galleda, no se'n adonaran.
Bé hos deixo a tots, que hos vagi mb.
Ptns!