Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis


Un amic ho es tot

02
Novembre
2007
map — @ 10:25

Si mores abans que jo, pregunta si pots portar amb tu un amic.
Si vius cent anys, jo vull viure cent menos un, per no tindre que viure sense tu.
Els veritables amics són com la salud; mai coneixes el seu gran valor fins que el perds.
Un veritables amic es qui emtra quan el resta del món surt.
El meu pare deia que, cuan un mor, si tens cinc veritables amics, llavors has tingut una vida grandiosa.
Si tots els meus amics anesin a saltar d'un pont, jo no saltaria amb ells, sino que aniria a baix a esperar-los.
Agafat a un bon amic amb ambas mans.
Agafat a mi, jo m'agafarè a tu i estarem bé.
L'amistat en una ment en dos cosos.
No caminis davant meu, que potser no et segueixi. No caminis darrera meu, que potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.
Tots escoltan el que dius. Els amics escoltan tot el que tu dius. Els millors amics escolten el que tu no dius.
Un amic es algú que coneix la cançó que retumba en el teu cor, i pot cantar-la quan tu no recordes la lletra.
Tots tenim diferents camins en la vida pero no interesa a on anem, perquè sempre portem amb nosaltres una mica de cada persona.
Els amics són la manera en que Deu cuida de nosaltres.
Els extranys són amics en potència, esperant per succedir.
Els amics són aquelles mossegades de pernil delicios dins de l'amanida de la vida.

Si tens un bon amic, per molt que sigui un, conserval, segú que es el millor amic que agis tingut mai.

Cuideu als amics!!

Un siglo sin ti

01
Novembre
2007
map — @ 21:04

Mil y una historia me he inventado para estar aquí, aquí a tu lado i no te das cuenta que yó no encuentro yá que hacer. Sé que piensas que no he sido sincera sé que piensas que ya no tengo remedio pero quién me iba a decir que sin tí no sé vivir. Y ahora que no estás aquí me doy cuenta cuanta falta me haces. Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver; Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiando mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un día es un siglo sin ti.....
Mil y una historia me he inventado para demonstrarte que he cambiado
ya lo que pasó, pasó rescatémos lo que nos unió. Que todos aprendemos de nuestros errores solo yó te pido que ahora me perdones
pero quién me iba a decir qué difícil es vivir. Y ahora que no estás aquí me doy cuenta cuánta falta me haces. Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón,
para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un día es un siglo sin tí.....
Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí
has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Cuanta falta me haces!
Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé; abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un siglo es un día sin tí.....
Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí.

Amic Carles:

29
Octubre
2007
map — @ 19:37

La mort ens fa despertar a la realitat d'una vida finita, i quan aquesta mort ens toca de prop, sempre maleïm la mala sort o deixem anar un Per que ell? La vida està feta de records d'antigues melodies que evoquen instants inoblidables per a la memòria, d'antigues fotografies de moments màgics i irrepetibles. Amb les teves cançons ens vam enamorar, cantant sota la lluna d'agost un Boig per tu; va passar el temps i vam acabar enfadats escoltant un És inutil continuar; vaig seguir plorant sola, però sempre eres allà amb un Deprimit I, II... i els que fessin falta. La meva idologia adolescent va néixer cantant i llançant el crit de guerra No he nascut per militar, i amb la senyera alçada vam demanar les Quatre barres. Després de tants anys, la teva veu va deixar de resultar-me familiar, i es va convertir en un record inesborrable, però la teva presència en obres de teatre i sèries de televisió sempre em feia recordar antigues melodies i antics records. Cantaves en una antiga canço: Avui la sort m'ha tornat a abandonar, un altre cop he tornat a fracassar. Potser sí que la sort ens ha deixat sense sentir-te més, sense veure't sobre un escenari, però la teva veu seguirà sonant dins meu com una barreja de sentiments nostàlgics, i les teves cançons seguirant sent per a molts motius de records i agraïments.
Gràcies, amic Carles.

Carles Sabater/Pep Sala
Sau

Els millors anys...

28
Octubre
2007
map — @ 21:13

Volíem que allò fos per sempre, volíem que fos diferent; agafats al mig de la Rambla veient com passa la gent. Passant fulls al calendari ens vam donar els millors anys; em semblava que eren quatre dies, com passa a tots els amants. Però cada cop una nit trista, la lluna deixa de brillar. Tard o d´hora l´amor s´acaba, un dia o altre tot se´n va. Tard o d´hora el foc s´apaga i tot queda fumejant. Ara toco de peus a terra, ara tot és diferent. Tu ja saps que els anys tot ho curen, però ho dibuixen a la pell. De cop sento que algú em crida, és millor que ho deixi estar. Però mail oblidaré el seu somriure, quan em veia arribar.

Doncs sí, aquells eren els millors anys, uns anys, en els que no m'havia de preocupar per a res, ja ho tenia tot fet. Però tard ho d'hora, això s'acaba. És a dir, hi ha un dia en que el somni en que estas, desapereix, i ja no es el mateix. Quan arriba aquet dia, tot deixa de ser diferent, entres en la realitat d'una vida en la que estas. Es a dir, tot et cau a sobre. S'etanssorra la vida, tot deixa d'anar sobre rodes, tot et va fatal. Et deixa de brillar la vida, et pases els dies, les nits els anys plorant, no saps el que fer. No trobes a ningú especial, ningú que t'ompli la vida, et queda un buit dins teu que no s'acaba mai d'omplir.
Bé no se que explicar-hos més, però en definitiva, que tothom a qui estimes sempre et deixen sola.
Que vagi bé!

Només necessites un segon??

24
Octubre
2007
map — @ 21:01

Diuen que és perd un minut per percebre a una persona en particular, una hora per valorar-la, un dia per apreciar-la o estimar-la però és necessita tota una vida per oblidar-la.
Sempre hi ha la típica persona que es fa la valenta, la forta, però que en realitat no ho es així, que diu que a les persones se les pot oblidar facilment. Jo sempre dic que a les persones a qui estimaves, estimes i estimaras, no es poden oblidar d'un dia per l'altre, de la nit al dia, perquè si això pasa, es que no estimes a aquesta persona, sino que no saps ni qui es. Jo crec que quan estimes a algú, sempre saps quan comença, però mai saps quan acaba.
El que em vinc a referir, es que si has perdut a una persona estimada, la deixis d'estimar al dia següent, si no que aquella persona encara estarà més present en les nostres vides, la recordarem tal i com era, però mai la deixarem d'estimar, sempre la portarem en el nostre cor.
També, a una persona que acabes de coneixer, al dia següent no l'estimaras, serà el/la teu/teva amic/ga, però no l'estimaras. Al cap de una setmana ja podras dir com es aquella persona, ja sabras qui és, el que fa, i tot el que pensa, i llavors ja podras estimar-la.
Mai jutjis a una persona pel seu físic, pel seu caràcter la primera vegada que la veus, la coneixes, per què després et pots emportar una gran desil·lució o una gran sorpresa. No et fixis amb el paper de regal, deixa que s'obri, i s'abras realment el que hi ha dins, no diguis quina merda regal per lo lletg que es el paper, si no obre'l i aprecia'l. Amb les persones fem el mateix, jutjem pel físic i el que conte es l'interior, fes-ho et sentiras millor, veuras la vida i la gent de diferent manera.
Igual que un regal, no es el millor regal el més gran, el més car, el més bonic, no, no ho es, si no que moltes vegades veuras, i et donaras compte que les coses físiques no tenen el valor més alt, si no les coses no materials, com pot ser, un somriure, una abraçada, un petò, una mirada, un t'estimo, poden i tenen més valor que les coses materials.
Quan estas trist, deprimit, amargat, no amb un regal material s'arregla tot, amb un petò, una abraçada, té més valor que un simple regal.
Mai et guiïs pel cap, per l'inteligència, si no guiat pel cor, si et guies pel cor, els sentiments, sempre aniras per bon camí.
Bé hos deixo que es fa tard.
Petons per tots!

PD: A les persones que estimo, que s'apigueu que aquí estic per el que faci falta, que podeu parlar amb mi sempre que volgueu, i que em teniu per el que faci falta, i també vull que s'apigueu que mai hos oblido, hos oblidaré ni hos he oblidat, alguns fa poc que han marxat, d'altres en fa més anys que ens han deixat, alguns marxaren d'aquí a uns messos, i d'altres que estan presents, i espero que no em deixeu mai, hos estimo moltissim!!

Tens un amic...

21
Octubre
2007
map — @ 19:23

Si et sents trist i enboirat i necessites una mà; si les coses, les coses no et roden bé. Tanca els ulls i pensa en mí, que prest jo seré aquí. Com un raig de llum dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho, i vindré de cop. Saps cert que tens un amic.
Si la boira t´enrevolta, i els núvols tapen el cel, si el vent fred del nord sembla gelar-te el cor. Tanca els ulls i pensa en mi, que prest jo seré aquí tocant la porta a punt d´entrar.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho i vindré de cop. Saps cert que tens un amic.
És esperançador saber que tens amics la gent pot ser indiferent quan sufreixes, t´ignoren. No perdis mai el coratge; no et desanimis.
Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer és dir-ho i vindré de cop.
Tens un amic...
En mi tens un amic....

Això va dirigit a totes les persones que estimo,(vosaltres ja sabeu qui sou), que sempre sabeu que aquí teniu una amiga per el que faci falta, per tot el que em volgueu dir, per lo bo com per lo dolent, que s'apigueu que sempre estarè al vostre costat.
I també va dirigit a tots aquells amics que ens han deixat sense poder escoltar-los més, sense ajudar-los més, però que s'apigueu que sempre hi ha un moment del dia en que penso amb vosaltres, per recordar lo bé que ens ho hem passat plegats i que sempre hos porto en el meu cor. Estigueu i no presents, sou el millor que m'ha passat.
Mai hos oblidarè!!!
Hos estimo moltissim!!!
Petons a tots!!!

Tarda inolvidable!!!!!!!

16
Octubre
2007
map — @ 20:00

Aquesta tarda es inolvidable, per què em descobert un nou parc, el parc de la paella. Impresionant!! Lo tenemos que repetir!!!
Bueno després a estat una tarda una mica depre, i la nit que m'espera, però m'han animat una mica.
Muxisimas gracias!!!! Hos kiero un monton!!!
Aimar, Jona, Laura, Ruben, Fran, Susi i Jazz!!! Merci!!!
Se que puedo contar con vosotros para lo que kiera, hos kiero, estoy sin palabras, ahora mismo solo saben lo que estoy sintiendo en estos momentos las lagrimas que caen ahora mismo por mi cara. Vosotros tambien sabeis que estoy para lo que kerais.
Bueno solo kiero decir-hos que hos kiero un monton!!!!
Merci!!!
Besos!!

Oxigen...

15
Octubre
2007
map — @ 18:04

M´agradaria trobar-me dins l´aire,
que respires per un moment.
M´agradaria trapitjar a terra,
en ferm i tu al meu costat.

El meu reflexe dins dels teus ulls
vuits com aparadors,
i el silenci ens trenca,
m´agradaria poder fer-ho millor,
i reboto,
i no et trobu,
a prop.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observan rera la finestra.

Jo no et puc ensenyar
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

Voldria dirte tantes coses,
pero per a mi mai tens un moment,
però segeixo els nostres somnis,
i a tu tes indiferent.

Tantes mentides i tantes històries,
i sembla que no saps qui sóc,
i el silènci ens trenca
m´agradaria, ser molt millor,
i no et trobu,
en lloc.

Tu sempre has espertat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

He recordat el vell far de 8 braços,
no vem dormir, vem parlar, fins veure el sol.
On puc trobar,
un nou camí,
fent els teus passos.
Vull un altre nit,
per poder dir tot el que sento.

Tu sempre has esperat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.

18 anys!

29
Setembre
2007
map — @ 19:06

Quina putada em van fer!
El dia del meu aniversari i anar a treballar, em va estarenyar, però hi vaig anar. Em van deixar a les 20:00 h els meus pares a la masia, i bueno em vaig possar a treballar, i això q em diuen a les 20:30 h més o menys, sal que te llaman, i em vaig cadar pues vale. Total que sorto, i em trobo als meus pares i al meu germà, allà, i em diuen feliç aniversari!!! Em vaig cadar amb una cara de gilipolles, que no vegis, total, que no em tocaba treballar, i tot va se cosa de ma mare que li va dir al meu jefe que em fes aquesta putada, i au, tornat a canviar, i surt a sopar, aix, i a sobre estaven tots compinxats, i ho sabien tots, fins i tot els gossos. Que malament, però va estar molt bé.
Moltes gràcies per tot!!
Se que hos he fet la vida una mica més difícil del que és, i ho sento molt, a partir d'ara ja no pasarà això.
HOS ESTIMO MOLT!!!
Sense vosaltres no se que faria, mil gràcies.

T'ESTIMO!!

29
Setembre
2007
map — @ 16:45

Avui es el dia del meu aniversari, he fet ja els 18 anys i només un desitg em persegueix.En un dia així tu m'esperaves, en un dia així tu m'abraçaves i ara només em persegueix un desitg. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat mai d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no et deixarè d'estimar. Cada nit jo m'escapo a veure't, les estrelles són els meus confidents i se que en alguna d'elles tu m'esperes. Necessito tant les teves paraules, em fa falta el que tu em donaves, i ara només un desitg em persegueix. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no et deixarè d'estimar. Que desde el cel tu em miris, no t'he deixat d'esperar. Que desde el cel tu em mimis jo no t'oblidarè AVI!!!

T'estimo molt, fa ja 18 anys que et vaig coneixer, i m'encantaria haver-te pogut coneixer més, però sempre hi ha algo que ho impedeix tot, i que sembla que quan un està força bé, li espatllen tot.
Bé només volia dir que m'estimo molt a aquesta persona, i que mai m'oblidaré de tu, ho ets tot en aquesta vida, T'ESTIMO!!!