CARPE DIEM!!!!!!

Bé avui no s'em acut res per posar, Hos explicarè si voleu una mica com ha anat el dia Martes-13, però res de nou.
Doncs bé, al matí he anat al cole, i res com sempre, erem quatre gats avui, i res, m'he rallat molt, pensant amb alguna que altre persona, i res, per fi després de casi més de mitg any, he vist a la Carol!!!
Després per la tarda he anat a comprar quatre cosetes amb la meva mare i el meu germà, unes rialles, una bona tarda, i cap a casa, que si no el meu pare senfada.
Ja ho veieu, els meus dies, no són gaire bons, però bueno que hi farem.
Sempre queden els bons moments, que aquets sempre els portes al cor i mai els oblides.

Disfruteu de la vida que són dos dies, i viviula a fons.
Petons!

Doncs que en puc dir del Congrés? Doncs que està molt bé, que es van parlar de moltes coses, que s'han botat moltes coses, moltes esmenes, etc...
Que més dir del Congrés? Doncs no se, coneixes a molta gent de varis pobles dels Països Catalans, gent molt maca, Igual que a l'Acampada Jove, i no se, no se que més explicar-hos.
També, no ens oblidem dels nois, estan molt bé, igual que diu el meu germà, oh quines noies més bones, més guapes, etc... doncs jo ho dic amb els nois.
Bé, deprés també, va estar molt bé, l'hora de dinar a la platja, amb el ostion del segle, però això ja no ho explicarè, jejejejejje però encara ric jejejejeje, va ser molt bo.
Bé hos deixo que marxo a treballar.
Agur!

Sé del tot cert que te'n vas, que ja has fet les maletes, que mai tornaràs. Que aquest és el comiat i que tots els records deixes ben precintats. No caiguis mai al parany un cop siguis ben lluny, de voler girar el cap. Segueix mirant endavant, no fos que en mirar enrera em puguis enyorar. És una història sense cap final, o bé és el final trist de la nostra amistat? Si algun dia et notes trist, saps bé que em tens aquí. Sigues molt feliç, cuida't i pensa en mi. No volguem forçar el destí. El que junts hem viscut que no perdi sentit. Cadascú pel seu camí. No trenquéssim la màgia d'allò que ens va unir. Tants sentiments que no s'endurà el vent, i un grapat de records que no ens prendrà ni déu. Si algun dia et notes trist, saps bé que em tens aquí. Sigues molt feliç, cuida't i pensa en mi.

Hi ha molts cops que penso qui sóc jo realment. I és quan miro els teus ulls i és com quan mires el cel, pots veure-hi moltes coses però sempre diferents. Hi ha molts cops que penso què hi faig en aquest món que no és res sense tu i amb tu tot es confón. Món que tant es belluga però a cops sembla ben mort. Sovint em trobo tan lluny de tu... I et necessito, més que mai et necessito. Res més que tu pot fer sentir-me viu perquè tu tens tot el meu cor... perquè tu tens tot el meu cor... Fes-ne el que vulguis. El teu record encara em fa esborronar a les nits. I somio en despertar-me al teu costat cada matí i acaronar-te les galtes, poder sentir-te a prop de mi. Quan ens separi un tros de mar. Quan la distancia tracti d´anar esborrant al passat, mira la lluna i no m´oblidis mai. Voldria tornar-te a acariciar. I avui que no ets al meu costat puc dir-te que et segueixo estimant. I a les nits de lluna plena tornaré a comptar els estels des de la mateixa platja enyorant la teva pell,
esperant que la llumeta segueix encesa eternament.

Si te’n vas, fes-ho perquè ja ho tens clar, sense por, ni record, sense dubtes ni dolor, sense trampa ni traïció, fes-ho perquè tens algú millor. No se com explicar-te perquè, no se, què va aturar-me però se, que et pot passar a tu, allò que creies perdut, ho tenies dins i surt, ningú no s’ho havia endut. Diga-ho ja d’un cop o no tornis més, aquesta vegada resistiré, però no em facis boig, esperant una paraula, pren la decisió, és el moment. Deixa’m sense por ni remordiments, deixa’m perquè jo hagués fet el mateix, que no hi ha culpable si vas enamorar-te, se que vaig fallar-te i ara em toca pagar a mi. No ho entenc, ens trobem per tot arreu, es casual, i pervers, però em resulta tan estrany, no puc viure allà on ets tu, i no és cap qüestió d’orgull. Escric, per no tornar a fallar-te, estàs, a punt d’equivocar-te, com dir, que no tot és perdut, el que sents no ho sap ningú, de vegades ni ho saps tu, ho tenies dins i surt.

Doncs sí, ho he perdut tot, la gent es molt cobard. Fugir dels problemes, i no assimilar-los, es no demostrar ser persona.

Si mores abans que jo, pregunta si pots portar amb tu un amic.
Si vius cent anys, jo vull viure cent menos un, per no tindre que viure sense tu.
Els veritables amics són com la salud; mai coneixes el seu gran valor fins que el perds.
Un veritables amic es qui emtra quan el resta del món surt.
El meu pare deia que, cuan un mor, si tens cinc veritables amics, llavors has tingut una vida grandiosa.
Si tots els meus amics anesin a saltar d'un pont, jo no saltaria amb ells, sino que aniria a baix a esperar-los.
Agafat a un bon amic amb ambas mans.
Agafat a mi, jo m'agafarè a tu i estarem bé.
L'amistat en una ment en dos cosos.
No caminis davant meu, que potser no et segueixi. No caminis darrera meu, que potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.
Tots escoltan el que dius. Els amics escoltan tot el que tu dius. Els millors amics escolten el que tu no dius.
Un amic es algú que coneix la cançó que retumba en el teu cor, i pot cantar-la quan tu no recordes la lletra.
Tots tenim diferents camins en la vida pero no interesa a on anem, perquè sempre portem amb nosaltres una mica de cada persona.
Els amics són la manera en que Deu cuida de nosaltres.
Els extranys són amics en potència, esperant per succedir.
Els amics són aquelles mossegades de pernil delicios dins de l'amanida de la vida.

Si tens un bon amic, per molt que sigui un, conserval, segú que es el millor amic que agis tingut mai.

Cuideu als amics!!

Mil y una historia me he inventado para estar aquí, aquí a tu lado i no te das cuenta que yó no encuentro yá que hacer. Sé que piensas que no he sido sincera sé que piensas que ya no tengo remedio pero quién me iba a decir que sin tí no sé vivir. Y ahora que no estás aquí me doy cuenta cuanta falta me haces. Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver; Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiando mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un día es un siglo sin ti.....
Mil y una historia me he inventado para demonstrarte que he cambiado
ya lo que pasó, pasó rescatémos lo que nos unió. Que todos aprendemos de nuestros errores solo yó te pido que ahora me perdones
pero quién me iba a decir qué difícil es vivir. Y ahora que no estás aquí me doy cuenta cuánta falta me haces. Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón,
para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un día es un siglo sin tí.....
Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí
has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Cuanta falta me haces!
Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé; abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí. Has cambiado mi vida me has hecho crecer es que no soy la misma de ayer.
Un siglo es un día sin tí.....
Si te he fallado te pido perdón de la única forma que sé, abriendo las puertas de mi corazón para cuando decidas volver. Porque nunca habrá nadie que pueda llenar el vacío que dejaste en mí.

La mort ens fa despertar a la realitat d'una vida finita, i quan aquesta mort ens toca de prop, sempre maleïm la mala sort o deixem anar un Per que ell? La vida està feta de records d'antigues melodies que evoquen instants inoblidables per a la memòria, d'antigues fotografies de moments màgics i irrepetibles. Amb les teves cançons ens vam enamorar, cantant sota la lluna d'agost un Boig per tu; va passar el temps i vam acabar enfadats escoltant un És inutil continuar; vaig seguir plorant sola, però sempre eres allà amb un Deprimit I, II... i els que fessin falta. La meva idologia adolescent va néixer cantant i llançant el crit de guerra No he nascut per militar, i amb la senyera alçada vam demanar les Quatre barres. Després de tants anys, la teva veu va deixar de resultar-me familiar, i es va convertir en un record inesborrable, però la teva presència en obres de teatre i sèries de televisió sempre em feia recordar antigues melodies i antics records. Cantaves en una antiga canço: Avui la sort m'ha tornat a abandonar, un altre cop he tornat a fracassar. Potser sí que la sort ens ha deixat sense sentir-te més, sense veure't sobre un escenari, però la teva veu seguirà sonant dins meu com una barreja de sentiments nostàlgics, i les teves cançons seguirant sent per a molts motius de records i agraïments.
Gràcies, amic Carles.

Carles Sabater/Pep Sala
Sau

Volíem que allò fos per sempre, volíem que fos diferent; agafats al mig de la Rambla veient com passa la gent. Passant fulls al calendari ens vam donar els millors anys; em semblava que eren quatre dies, com passa a tots els amants. Però cada cop una nit trista, la lluna deixa de brillar. Tard o d´hora l´amor s´acaba, un dia o altre tot se´n va. Tard o d´hora el foc s´apaga i tot queda fumejant. Ara toco de peus a terra, ara tot és diferent. Tu ja saps que els anys tot ho curen, però ho dibuixen a la pell. De cop sento que algú em crida, és millor que ho deixi estar. Però mail oblidaré el seu somriure, quan em veia arribar.

Doncs sí, aquells eren els millors anys, uns anys, en els que no m'havia de preocupar per a res, ja ho tenia tot fet. Però tard ho d'hora, això s'acaba. És a dir, hi ha un dia en que el somni en que estas, desapereix, i ja no es el mateix. Quan arriba aquet dia, tot deixa de ser diferent, entres en la realitat d'una vida en la que estas. Es a dir, tot et cau a sobre. S'etanssorra la vida, tot deixa d'anar sobre rodes, tot et va fatal. Et deixa de brillar la vida, et pases els dies, les nits els anys plorant, no saps el que fer. No trobes a ningú especial, ningú que t'ompli la vida, et queda un buit dins teu que no s'acaba mai d'omplir.
Bé no se que explicar-hos més, però en definitiva, que tothom a qui estimes sempre et deixen sola.
Que vagi bé!

Diuen que és perd un minut per percebre a una persona en particular, una hora per valorar-la, un dia per apreciar-la o estimar-la però és necessita tota una vida per oblidar-la.
Sempre hi ha la típica persona que es fa la valenta, la forta, però que en realitat no ho es així, que diu que a les persones se les pot oblidar facilment. Jo sempre dic que a les persones a qui estimaves, estimes i estimaras, no es poden oblidar d'un dia per l'altre, de la nit al dia, perquè si això pasa, es que no estimes a aquesta persona, sino que no saps ni qui es. Jo crec que quan estimes a algú, sempre saps quan comença, però mai saps quan acaba.
El que em vinc a referir, es que si has perdut a una persona estimada, la deixis d'estimar al dia següent, si no que aquella persona encara estarà més present en les nostres vides, la recordarem tal i com era, però mai la deixarem d'estimar, sempre la portarem en el nostre cor.
També, a una persona que acabes de coneixer, al dia següent no l'estimaras, serà el/la teu/teva amic/ga, però no l'estimaras. Al cap de una setmana ja podras dir com es aquella persona, ja sabras qui és, el que fa, i tot el que pensa, i llavors ja podras estimar-la.
Mai jutjis a una persona pel seu físic, pel seu caràcter la primera vegada que la veus, la coneixes, per què després et pots emportar una gran desil·lució o una gran sorpresa. No et fixis amb el paper de regal, deixa que s'obri, i s'abras realment el que hi ha dins, no diguis quina merda regal per lo lletg que es el paper, si no obre'l i aprecia'l. Amb les persones fem el mateix, jutjem pel físic i el que conte es l'interior, fes-ho et sentiras millor, veuras la vida i la gent de diferent manera.
Igual que un regal, no es el millor regal el més gran, el més car, el més bonic, no, no ho es, si no que moltes vegades veuras, i et donaras compte que les coses físiques no tenen el valor més alt, si no les coses no materials, com pot ser, un somriure, una abraçada, un petò, una mirada, un t'estimo, poden i tenen més valor que les coses materials.
Quan estas trist, deprimit, amargat, no amb un regal material s'arregla tot, amb un petò, una abraçada, té més valor que un simple regal.
Mai et guiïs pel cap, per l'inteligència, si no guiat pel cor, si et guies pel cor, els sentiments, sempre aniras per bon camí.
Bé hos deixo que es fa tard.
Petons per tots!

PD: A les persones que estimo, que s'apigueu que aquí estic per el que faci falta, que podeu parlar amb mi sempre que volgueu, i que em teniu per el que faci falta, i també vull que s'apigueu que mai hos oblido, hos oblidaré ni hos he oblidat, alguns fa poc que han marxat, d'altres en fa més anys que ens han deixat, alguns marxaren d'aquí a uns messos, i d'altres que estan presents, i espero que no em deixeu mai, hos estimo moltissim!!