CARPE DIEM!!!!!!

Vespres de desembre, deixant la tardor, les ombres es fan llargues passejant pel port. Trencant les onades amb el peu descalç, confonc el soroll del cor amb el batec del mar. Hi ha nits tan senceres, hi ha nits sense estels, hi ha nits que la boira no et deixa veure el cel. Hi ha nits sense lluna, hi ha nits per l´amor, hi ha nits que si esperes més podràs veure el sol. Vespres de desembre, el terra és humit, avui tinc tot el temps del món i ningú per compartir. Cançons a la lluna - nenúfar estrany -, veig Neptú mirant el mar darrere un fanal. Hi ha nits solitàries, hi ha nits de concert, nits d´hotel, d´una nit, on mai passa el temps. Hi ha nits de tendresa, hi ha nits per somniar, hi ha nits molt més fosques i altres pels amants. De nits pots posar-te el món a les mans, respirar de cop molt a fons i veure-ho tot més clar. Oh, vespres de desembre, nits que no acaben mai, nits que només voldria estar al teu costat.

Avui el blog el dedico a ella, per que es la persona que m'ha tocat en el amic invisible. També per que s'ha gastat una pasta amb el rellotge que m'ha comprat. Un rellotge molt molt molt xulo, m'encanta!!! Naya que s'apigues que encara que jo m'estigui posant molt amb tu i et faci la punyeta, que s'apigues que jo t'estimo molt, que ets una persona molt amable, amiga dels amics, i que s'apigues, que encara que no vas donar la teva millor imatge al principi de curs, jo he volgut coneixet més per que em sembles interesant. (aquí que ningú pensi malament, eh!! que hos conec. Bé que només era per donar-li les gràcies a la Naya, que m'ha agradat molt, i que s'apigueu que hos el estarè ensenyant durant segles. Naya t'estimo!!!!
Moltes gràcies per tot!!!

Que no hi hagi penes, ni dreceres ni paranys. Que no et faltin bons amics, que tinguis la ment en pau. Que trobis tendresa i amors a qui estimar i aigües tranquil·les on tu puguis fondejar. Si la vida és injusta i algun cop et fa dubtar, no et falti la força mai per poder continuar. Que el camí et sigui fàcil i no t´aturis mai, la nit és un viatge llarg, però s´hi ha de poder arribar. Que no hi hagi penes, ni promeses, ni enganys. Que ningú et digui mai per on has de passar. Si el vent et ve en contra quan els temps siguin durs, que sempre hi hagi una mà on et puguis agafar. Quan les nits siguin fredes, que et puguis abrigar. Que no et faltin mai companys amb qui poder conversar. Quan el camí s´acabi o creguis haver arribat, sigui on sigui aquest lloc, jo t´estaré esperant. La nit és un viatge llarg, però jo t´estaré esperant.

Perdona'm, ho sento però em cansa l'alegria aquest any no em queden forces per més. Ho intento, però em nego a viure una mentida que aquest any no estaré amb tu per Nadal, fugiré de tanta merda al voltant. És fàcil entendre'm però a tu només t'importa gastar poc i arribar a final de més... Demanes i demanes i jo sempre compleixo i quan tu em dones diues que em fas un favor, doncs que sàpigues que estic molt cansada, aquest any no et vull tenir al meu costat... No vull lliçons ni vull favors. Et falta tant d'amor però amic, jo no et dec res. Perdona, ho sento però em cansa la mentida, vull que sàpigues que estic molt cansada, que aquest any per mi el Nadal s'ha acabat.

En tu jo veig un somni fet de carn i os. En tu jo veig la vida fent-me un clic amb l´ullet. En tu jo veig un argument tan sòlid com el plom, no puc entendre el món sense tu. En tu jo veig un llarg camí,
un cable que entra i surt de mi. Enllà de cels i inferns, en tu jo sóc etern. En tu jo torno a veure l´avi que caigué; la seva veu m´arriba des del verd dels teus ullets. En tu jo recupero el nen que tots portem al cor, el meu passat es mor sense tu. En tu jo veig ara i aquí allò que algú va veure en mi. Enllà de cels i inferns, en tu jo sóc etern. Estrany ser tan feliç sense saber a qui he d´agrair
que pugui haver-hi un món on tu siguis amb mi. Camino vers la meva fi
però es queda aquí un trosset de mi. Enllà de cels i inferns en tu jo sóc etern.

Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, només has de provar a endinsar-t’hi. Pots ser el mal i la recepta, ets la corba i la drecera. A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te. Pots ser pou on tot s’ofega, o bé font d’on creixi l’herba. Tenir o donar, sentir o insensibilitzar-te. Ets la llum del teu planeta. Ets qui té la teva adreça, un univers que és dins de la teva consciència. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te.
Dreceres incertes, dubtes que m’arrosseguen, sentits que em fan somriure i creure en quimeres. Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, hi ha un paradís, hi ha un lloc feliç per a tu.

Veig, sento i penso que enganyes el cor i prens camins que no et porten enlloc. I et veig trempejar el temps amb més temps, quan saps que passa de pressa i corrents, quan saps que passa de pressa i corrents. Tens sort, obre bé els ulls. No et deixis perdre aquesta oportunitat. Saps que sóc a l´altre costat del món dels homes sense cap al que no penso mai tornar no tinc res a justificar. Quan siguis al sol seré allà esperant. Deixa que t´estimi i tots dos navegant farem del camí el nostre millor destí. Veig, sento i penso que ja et conec i que han fugit els somnis que hem compartit Busco dreseres per recobrar falses promeses i fer-les realitat falses promese i fer-les realitat. Tornem a començar, no ens deixem perdre aquesta oportinutat. El mestre ara és el passat que ens ha enssenyat com ser més forts, com esborrar els pitjors errors, sense res a justificar.

Tu fas de mi algú millor i més fort. Fas que m´agradi ser del tot tal com sóc, sense por, sense disfressa. I nu als teus ulls, sé que puc fer-ho tot i guanyar el pols al temps amb encert i valenta. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal fent-me la més afortunada perquè puc mostrar-me amb llibertat. Abraça´m ben fort, t´estimo amb el cor, tinc sort de viure el moment amb tu i per mi,
abraça´m ben fort. Tu fas de mi una pelegrina amb desti una ventefocs que té el seu fi ben a prop, perquè això no dura mai massa.
Però sé que haig de fer per frenar el contacte amb la realitat i tornar a engegar. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal. Fent-me tan afortunada per poder fer un somni realitat. I així és tot diferent sóc segur inocent però en vull més i sé on buscar-ne més estic bé, estic bé.

El cor plora i el teu món s'ensorra, plora i no es consola, plora perquè l'han ignorat. És de bojos, és un joc de bojos; sota la pluja freda les llàgrimes no es poden parar. El cor plora i el teu món s'ensorra; quan de veritat estimes, més de veritat et poden fer mal. Ja m'he cansat de compartir aquest amor que solament m'importa a mí, sé que és absurt necessitar i estar pendent d'algú que saps segur que et faltarà.

Sé que només tu pots fer-me riure tant. Sé que només tu em coneixes de veritat. Sé que només tu ets capaç de compartir les penes, la tristesa quan no me'n puc sortir. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sé que només tu saps demanar perdó. Sé que només tu entens aquesta cançó. Sé que només tu em dónes protecció, m'ajudes a fugir, m'apartes del dolor. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. I passaran els anys i sempre estaràs buscant un pla, perquè es facin realitat els somnis que solíem tenir abans d'anar a dormir, pensant en el temps que ens queda per seguir sent així. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos, podem arribar a entendre que mai ni res ni ningú a la vida ens separarà.