CARPE DIEM!!!!!!

Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, només has de provar a endinsar-t’hi. Pots ser el mal i la recepta, ets la corba i la drecera. A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te. Pots ser pou on tot s’ofega, o bé font d’on creixi l’herba. Tenir o donar, sentir o insensibilitzar-te. Ets la llum del teu planeta. Ets qui té la teva adreça, un univers que és dins de la teva consciència. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te.
Dreceres incertes, dubtes que m’arrosseguen, sentits que em fan somriure i creure en quimeres. Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, hi ha un paradís, hi ha un lloc feliç per a tu.

Veig, sento i penso que enganyes el cor i prens camins que no et porten enlloc. I et veig trempejar el temps amb més temps, quan saps que passa de pressa i corrents, quan saps que passa de pressa i corrents. Tens sort, obre bé els ulls. No et deixis perdre aquesta oportunitat. Saps que sóc a l´altre costat del món dels homes sense cap al que no penso mai tornar no tinc res a justificar. Quan siguis al sol seré allà esperant. Deixa que t´estimi i tots dos navegant farem del camí el nostre millor destí. Veig, sento i penso que ja et conec i que han fugit els somnis que hem compartit Busco dreseres per recobrar falses promeses i fer-les realitat falses promese i fer-les realitat. Tornem a començar, no ens deixem perdre aquesta oportinutat. El mestre ara és el passat que ens ha enssenyat com ser més forts, com esborrar els pitjors errors, sense res a justificar.

Tu fas de mi algú millor i més fort. Fas que m´agradi ser del tot tal com sóc, sense por, sense disfressa. I nu als teus ulls, sé que puc fer-ho tot i guanyar el pols al temps amb encert i valenta. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal fent-me la més afortunada perquè puc mostrar-me amb llibertat. Abraça´m ben fort, t´estimo amb el cor, tinc sort de viure el moment amb tu i per mi,
abraça´m ben fort. Tu fas de mi una pelegrina amb desti una ventefocs que té el seu fi ben a prop, perquè això no dura mai massa.
Però sé que haig de fer per frenar el contacte amb la realitat i tornar a engegar. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal. Fent-me tan afortunada per poder fer un somni realitat. I així és tot diferent sóc segur inocent però en vull més i sé on buscar-ne més estic bé, estic bé.

El cor plora i el teu món s'ensorra, plora i no es consola, plora perquè l'han ignorat. És de bojos, és un joc de bojos; sota la pluja freda les llàgrimes no es poden parar. El cor plora i el teu món s'ensorra; quan de veritat estimes, més de veritat et poden fer mal. Ja m'he cansat de compartir aquest amor que solament m'importa a mí, sé que és absurt necessitar i estar pendent d'algú que saps segur que et faltarà.

Sé que només tu pots fer-me riure tant. Sé que només tu em coneixes de veritat. Sé que només tu ets capaç de compartir les penes, la tristesa quan no me'n puc sortir. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sé que només tu saps demanar perdó. Sé que només tu entens aquesta cançó. Sé que només tu em dónes protecció, m'ajudes a fugir, m'apartes del dolor. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. I passaran els anys i sempre estaràs buscant un pla, perquè es facin realitat els somnis que solíem tenir abans d'anar a dormir, pensant en el temps que ens queda per seguir sent així. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos, podem arribar a entendre que mai ni res ni ningú a la vida ens separarà.

Quan em mires sense dir res i sempre m’endevines el pensament, saps fer de mi el que vols, però m’agrades. Quan t’empipes per cap perquè
i al cap d’unes carícies acabem rient, quan estem sols, com m’agrades. Quan veig que em busques i adormida et dic que no en tinc ganes, pots ser molt tossut i és llavors que m’agrades. Tot alló que s’amaga dins del teu món és com m’agrada. Tot allò que només et guardes per als dos és com m’agrada. Quan m’avises que et vas cremant de tanta rutina i que tens molt clar què vols i què ja no, és quan m’agrades. Quan em mimes si em veus xafada i em fas posar les piles per tornar a brandar sense cap por, i m’agrades. Quan arribes rendit i badallant poses les ganes que em tornen ximple perquè saps com m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món… Quan dissimules si en sec t’adones que la cagues, i em vens excuses
que no em crec, però m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món… Com m'agrades!!

Cuando la pena cae sobre mi el mundo deja ya de existir, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Para encontrar la niña que fui
y algo de todo lo que perdi, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Sueño con noches brillantes, al borde de un mar de aguas claras y puras y de un aire cubierto de azahar. Cada momento era especial, días sin prisa, tardes de paz, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Yo quisiera, volver a encontrar a la pureza nostalgia de tanta inocencia que tan poco tiempo duró. Con el veneno sobre mi piel frente a la sombra de la pared, mira hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Y si las lágrimas vuelven ellas me harán más fuerte. Yo quisiera, volver a encontrar a la pureza nostalgia de tanta inocencia que tan poco tiempo duró. Cuando la pena cae sobre mi quiero encontrar aquello que fui, mira hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Vuelvo hacia atrás y busco entre mis recuerdos.

Si no t'aproves a tu mateix, qui t'aprovarà?
Si no t'interessa el que fas, a qui li interassarà?
Si no t'inspiren les teves pròpies accions, a qui n'inspiraran?
Si no perdones les errades dels altres, amb quin dret esperes que et perdonin les teves?
Si no confies en les teves pròpies decisions, qui aura de confiar-hi?
Si no t'esforces, ni somies, per què acuses el món de ser fred i poc bondadós?
Si permets que l'enveja i la rancúnia domini el teu cor, per què no hauries de patir la desconfiança dels altres?
Si no cuides l'amistat, per què et sorprens quan t'adones que no tens amics quan els necesites?
Si rebutges totes les demostracions d'afecte, per què et queixes de la solitud en què vius?
Si encara no has après el verb comprendre, per què conjugues el verb estimar?
Si ets capaç d'enganyar-te a tu mateix, a qui no enganyaràs?
Si oscil·les entre passat i futur, com pots gaudir del present?
Si mai no et decideixes a marxar, per què desitges tant arribar?

Doncs bé, aquí hos deixo una de les meves reflexions que de vegades van bé, per ajudar-te a seguir endavant en aquesta vida tant cruel.
Bé espero que hos agridi.
Petons!!

Que si q yo tmb te quiero a ti q klo sepas, q si no lo he puesto es pq se me ha hablidado, Q ya sabeis q hos kiero!!
Te kiero.

Per tu, visc en un món que has creat, amb tu, i només tu al meu costat. Per tu, podia fer realitat uns somnis que no has volgut estimar. Vull deixar de viure depenent de tu, ara vull ser lliure al fi, sabent de mi, sabent que sóc capaç. Per tu la meva vida he cambiat, ja saps que és el que he desitjat. He volgut ser una part de tu, he volgut la lluna, i negre nit és el que m'has donat. Amor trencat i somnis forts. Eterna nit que t'omple el cos. Per tu ja sé que res ha cambiat, però avui m'he decidit a parlar. Hem sigut estrelles d'un cel apagat, doloe que m'ha traspassat, i llàgrimes que per fi s'han assecat. Ja puc de nou sentir-me important, de mi allunyo tot aquest mal. Però el teu buit, que al cor has deixat, l'he d'omplir de vida, i somnis nous, que els meus has esborrat. Amor trencat i somnis forts. Eterna nit que t'omple el cos. Fugir d'allò que més he estimat. Tornar a ser el que era abans. Sentir de nou que mai més no et traïrà el sentiment de voler estimar un buit que no omple res. No despertar pensant que la teva vida és un batec constant cridant dolor. Amor trencat i somnis forts, eterna nit que t'omple el cos.

Bé doncs aquí hos deixo un petit test de com hem sentia, hem sento, que vaig fer, una nit de tristessa, d'aquelles que no pots dormir, plorant pensant amb la persona que estimes, asseguda al llit, bora la finestra mirant les estrelles, i pensant amb tot el que t'ha passat i et passa. I bé, doncs aquest va ser el resultat.
Doncs això es tot, sempre hi ha algú en les vostres vides que hos omple el cos, el cor, i hos fa creixer, doncs bé, espero que a tots hos pogui arribar aquet sentiment molt bonic, m'entres dura, però molt depriment quan tot s'acaba, a mi no em deuen quedar ja ni llàgrimes, de les millons que m'arriben a caure cada nit.
Bé que hos vagi a tots molt bé, i que s'apigueu que sempre hi ha un amor, però també penseu amb una amiga, que la teniu aquí per el que faci falta.
Recordeu:
No m'oblideu perquè jo no us oblidaré.
No m'abandoneu perquè jo no ho faré.
Protegiu-me perquè jo sola no podré.
Ajudeu-me perquè jo també ho intentaré.
Però sobretot estimeu-me perquè és l'únic que jo se fer.

Petons!!