CARPE DIEM!!!!!!

Un grapat de bons propòsits i desitjos del millor les imatges d'infantesa s'acumulen en els records. Il.lusió en les mirades que il.luminen els carrers la televisió engegada ens recorda el que hem fet. I un altre any que comença que ens farà viure de tot bons moments i esperances també estones de dolor. I quan els carrers siguin foscos i no sàpigues on anar tanca els ulls i recorda el què senties per Nadal. Oblidant els despropòsits realitzats el darrer any acumulem les esperances de no caure en els paranys. I la llum en les mirades que ens ensenyen els infants il.lumina les façanes i els nostres maldecaps. I un altre any que comença que potser ens farà millors ens recorda les absències de tots aquells que ja no hi són. I quan la vida et vagi en contra i comencis a dubtar tanca els ulls i recorda el que senties per Nadal.

Laura gracias te kiero muxo!!!
Me has hecho pasar una tarde muy bonita, i saber q te tengo allí para lo que kiera. Me ha gustado muxo star cntigo sta tarde. He salido un poquito, q despues d estar un dia en casa encerrada, ya va bien salir. Sabes q te kiero muxo, me has puesto ls pelos d punta, i no he llorado por un pelo cuando me contabas lo de tu abuelo, pq stabamos n l calle, pero me he acordado muxo d mi abuelo. Una persona inolvidable. Tu tmb eres inolvidable, q lo sepas, q me ha gustado muxo conocerte. Te kiero muxo muxo muxo, como dices tu. Eres una gran persona, i no me cansare nunca de decirtelo, q lo sepas, pero es q mereces esto i muxo mas. Te lo digo hoy aquí, però mañana q sepas q mi fotolog ira dedicado a ti, i pq? pues pq te kiero, pq eres unica, pq eres la mejor, pq no hay palabras para decirte lo muxo q te kiero. Bueno wapa q te kiero i q el sabado nos vemos i hablamos.
Ah i una cosa, q hace muxo q no te lo digo, YOU'VE GOT A FRIEND!!!! q pq no te lo diga no es pq no lo kiera, si no pq se q lo sabes, pero q te lo voy a repetir un millon d veces i nunca me voy a cansar q repetir-lo, pq lo vales, TE KIERO MUXO!!!!!

Quedate aqui, muy junto a mi dejame verte despertar ven llevame hasta el cielo en tu mirar, y deten el tiempo que se va abrazados en un beso que no muere jamas quedate aqui, cerca de mi quiero ser barca de tu mar y dame de tu aliento y de tu paz que no se que voy hacer cuadno el nuevo amanecer me reciba sin tu piel porque ya no estaras como llora mi alma si tu te vas como se desangran mis dias
en la soledad como puedo arracanrte de mi vida si mi vida eres tu
como le digo a mi corazon que te deje de amar quedate aqui, abrazame
que llega el frio del adios y no tendre mañana tu calor ven, y cubreme, otra vez con las alas del ayer que no se como podre soportar mi dolor como llora mi alma si tu te vas como se desangran mis dias en la soledad como puedo arrancarte de mi vida si mi vida eres tu como le digo a mi corazon que te deje de amar como llora mi alma si tu te vas como se deshojan las horas en mi habitacion como duele el silencio de tu risa sin tu dulce calor solo espero el momento en que vuelvas a mi que me muero de amor que me muero de amor.

Que podré decirte en el corto tiempo en el que se vive una ilusión, que podré dejarte tan pegado al alma que se quede allí en tu corazón. Yo no pretendo enseñarte lo que es el mundo le falta también. Pero vale la pena disfrutar cada día porque me has regalado
el privilegio de amarte. Di lo que sientas, haz lo que piensas, da lo que tengas y no te arrepientas. Y si no llega lo que esperas no te conformes jamás te detengas. Pero sobre todas las cosas nunca te olvides de dios. Serás del tamaño de tus pensamientos, no te permitas fracasar, lo más importante son los sentimientos y lo que no puedes comprar. Y cuando llegue el momento en que tú solo quisieras volar aunque no estemos juntos estarán los recuerdos que con solo quererlo volverás a vivirlos. Di lo que sientas, haz lo que piensas, da lo que tengas y no te arrepientas. No te limites a lo que digan se lo que quieras pero se tu mismo. Y si no llega lo que esperabas no te conformes jamas te detengas pero sobre todas las cosas nunca te olvides de dios. Pero sobre todas las cosas como te quiero mi amor.

Agafa’m la mà en que jo prenc la teva, camina al meu pas, com jo segueixo al teu, cap al món que cada dia fas per mi, fas el món per mi, cada dia fas el món per mi. T’ agafo la mà, en que tu prens la meva, camino al teu pas, com tu segueixes al meu, cap al món que cada dia faig per tu, faig el món per tu, cada dia faig el món per tu. Tu amb mi, jo amb tu, tots dos fem un món, tu amb mi jo amb tu un món per tots dos...Agafa’m la mà, t’ agafo la mà...

Sense por m’has estimat, m’has salvat d’un cruel infern, m’has donat forces per viure i ara jo t’he de salvar. Necessito que te’n vagis com la nit fa fugir al sol, per què no cremi la terra ni encengui els nostres cors. Vola, vola ràpid, alt i ben lluny ves-te´n ara, gira cua i no miris enrere, que no vull que em vegis plorar. No em demanis que et segueixi, jo no tinc les teves ales. Aquí tinc una altra vida i t’he de deixar marxar. I quan siguis allà dalt, al costat de la llum del dia mira enrere i no t’ho oblidis de qui et va deixar volar. Vola, vola ràpid, alt i ben lluny ves-te’n ara, gira cua i no miris enrere, que no vull que em vegis plorar. Vola, vola ràpid, alt i ben lluny ves-te´n ara, gira cua i no miris enrere, que no vull que em vegis plorar.

Hi ha dies que et sembla que ho has perdut tot, que el joc s’ha acabat, que fas la maleta i et dol el passat. Hi ha dies que el món et gira l’esquena, no tens on anar... I la soledat s’alia amb la pena... Però no oblidis mai que pots tornar a estimar i a viure la veritat, i sense adonar-te’n un dia veuràs la llum d’un nou demà. La llum d’un nou demà que tot ho canvia, la llum d’un nou demà que al final em fa veure-hi més enllà, més enllà de la tristesa, l’esperança de ser amb tu em fa somiar em fa volar per sobre dels terrats de la ciutat. I per fi ara entenc que pots tornar a estimar, que puc tornar a estimar i a viure la veritat, amb tu visc de veritat. I sense adonar-te’n has arribat a veure la llum d’un nou demà. Per fir ara entenc, ....

Sempre hi ha un abisme entre les paraules, entre dues pells... Sempre hi ha un abisme dintre dels teus ulls, entre tu i jo... I la nit se’ns emporta... I la nit ens despulla... Sento que caic (quan no et tinc a tu) Sento que caic (quan no et tinc a tu) Sento que caic, quan no et tinc a tu.

Una vida, una mort, un mirall, encara no sé qui sóc. Un amic, un amor, un camí, sé que l’he de fer tot sol, sé que l’he de fer tot sol. La nit m’arriba, marxo amb ella no duc maleta, l’amor no pesa. Ho diu la cançó, només queda l’amor, només l’amor, no queda enrere.
Una vida una mort... Una carícia, una mà res no em val, al final hi arribem sols. Ho diu la cançó, només queda l’amor només l’amor no queda enrere. Una vida, una mort, un camí, sé que l’he de fer tot sol. Un amic, un amor, un camí, se que l’he de fer tot sol.

Com cada any el desembre ens acosta a Nadal i amb uns passos de llebre arribem a Cap d'Any. I tindrà nova agenda i potser faràs balanç i et proposaràs per l'any que arriba ser millor abans. I quan toquin les dotze campanades potser t'haurà quedat algun raïm serà que amb cada gra que queda a taula es mor un desig. Que cada nit sigui la nit més bella. Que aquest any nou porti pau a tot el món. Que cada nen neixi sota una estrella. És un desig i el volem per tothom. Llargues nits de desembre de farina als portals a la negra nit hi ha promesa de la llum que vindrà. I quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà tota la nit que cada nou viatge es comença molt abans de sortir. Que cada nit sigui la nit més bella. Que aquest any nou porti pau a tot el món. Que cada nen neixi sota una estrella. És un desig i el volem per tu. Que cada nit sigui la nit més bella. Que aquest any nou porti pau a tot el món. Que cada nen neixi sota una estrella. És un desig i el volem per tothom. És un desig i el volem per tothom. És un desig i el volem per tu.

Tu em dius que ets a dalt, jo et dic que ets a baix, depèn d´on t´ho has mirat. Per tu el cel és gris però jo sóc feliç, tots dos no sóm iguals. Si demano carn, tu demanes peix, el greix no et fa aprimar.
Quan jo m´arrossego dius que t´avorreixo, doncs cadascú és com és, i tot pot ser al revés... No existeix la veritat depèn del teu estat.
Ara et parlo en clau de no, no t´estimo ni crec en un món millor, no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc, quan parlo en clau de no... Tens tot el que tu sents, doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides. Tens tot el que tu sents, doncs ja t´ho vaig dir
que et parlo en clau de no... que et parlo en clau de no. Ara et parlo en sí, doncs penso que ahir vas fer-te un embolic amb el que et dic. Tan sols vull jugar que et puc demostrar que tot és relatiu.
L´herba és pecat i el vi consagrat, qui m´ho sap explicar. Si no ets esportiu, catòlic i de CiU, tu no ets bon català, i a mi tant se me´n fa. No existeix la veritat, és un pecat mortal. Ara et torno a parlar en no, no t´estimo ni crec en un món millor, no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc. Jo, sóc etern, sóc el millor, perquè sóc el rei d´una llarga evolució, i la resta del planeta que espabili tot sol, quan parlo en clau de no... Tens tot el que tu sents, doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides. Tens tot el que tu sents, doncs ja t´ho vaig dir que et parlo en clau de no...

Com algú que arriba a la teva ciutat i no sap què hi trobarà jo no vull sentir-me com un estrany de peu aquí al teu davant. To ho esperes tot de mi jo ho espero tot de tu, tu em demanes que et faci feliç i jo et donc més del que puc. Per fi hem coincidit i en un instant el món pot convertir-se en el paradís només podem canviar-lo tu i jo. Recordo el dia en que em vas dir si et podia escoltar jo tenia els ulls cansats m'acabava de llevar. Tu ho sabies tot de mi jo no sabia res de tu però amb el temps m'has anat captivant ara sé tot el que vull. Avui podrem estar junts i perdre'ns al paradís amb una estona al teu costat vull que ho siguis tot per mi. Seré tot el que tu vulguis tu pots desitjar-ho tot. El món serà com tu vulguis
només podem canviar-lo tu i jo. Tu ets la cançó que potser escriuré demà serà el nostre petit secret ningú la podrà escoltar, només tu i jo. Podrem aconseguir el que vulguis tu pots desitjar-ho tot. Podrem arribar allà on vulguis només cal imaginació. Seré tot el que tu vulguis pots imaginar-t'ho tot. El món serà com tu vulguis només podem canviar-lo tu i jo.

Ja ho has vist, això és tot el que tinc no t´amago res. En una estona, però, hem compartit tot el que hem après. Tu ho esperes tot de mi jo ho espero tot de tu. Tu volies que jo et fes feliç t´he donat més del que puc. Tornarem a coincidir i en un instant el món
podrà convertir-se en un paradís només podem canviar-lo tu i jo. Recordo el dia en que em vas dir si et podia escoltar jo tenia els ulls cansats m´acabava de llevar. No ho sabies tot de mi jo no sé res de tu amb el temps m´has anat captivant ara sé tot el que vull.
Potser un altre dia podrem tornar a estar junts una altra estona al teu costat això és tot el que vull. Podrem aconseguir el que vulguis
tu pots desitjar-ho tot. Podrem arribar allà on vulguis només cal imaginació. Seré tot el que tu vulguis pots imaginar-t´ho tot. El món serà com tu vulguis només podem canviar-lo tu i jo. Tu ets la cançó que potser escriuré demà serà el nostre petit secret ningú la podrà escoltar, només tu i jo.

Vespres de desembre, deixant la tardor, les ombres es fan llargues passejant pel port. Trencant les onades amb el peu descalç, confonc el soroll del cor amb el batec del mar. Hi ha nits tan senceres, hi ha nits sense estels, hi ha nits que la boira no et deixa veure el cel. Hi ha nits sense lluna, hi ha nits per l´amor, hi ha nits que si esperes més podràs veure el sol. Vespres de desembre, el terra és humit, avui tinc tot el temps del món i ningú per compartir. Cançons a la lluna - nenúfar estrany -, veig Neptú mirant el mar darrere un fanal. Hi ha nits solitàries, hi ha nits de concert, nits d´hotel, d´una nit, on mai passa el temps. Hi ha nits de tendresa, hi ha nits per somniar, hi ha nits molt més fosques i altres pels amants. De nits pots posar-te el món a les mans, respirar de cop molt a fons i veure-ho tot més clar. Oh, vespres de desembre, nits que no acaben mai, nits que només voldria estar al teu costat.

Avui el blog el dedico a ella, per que es la persona que m'ha tocat en el amic invisible. També per que s'ha gastat una pasta amb el rellotge que m'ha comprat. Un rellotge molt molt molt xulo, m'encanta!!! Naya que s'apigues que encara que jo m'estigui posant molt amb tu i et faci la punyeta, que s'apigues que jo t'estimo molt, que ets una persona molt amable, amiga dels amics, i que s'apigues, que encara que no vas donar la teva millor imatge al principi de curs, jo he volgut coneixet més per que em sembles interesant. (aquí que ningú pensi malament, eh!! que hos conec. Bé que només era per donar-li les gràcies a la Naya, que m'ha agradat molt, i que s'apigueu que hos el estarè ensenyant durant segles. Naya t'estimo!!!!
Moltes gràcies per tot!!!

Que no hi hagi penes, ni dreceres ni paranys. Que no et faltin bons amics, que tinguis la ment en pau. Que trobis tendresa i amors a qui estimar i aigües tranquil·les on tu puguis fondejar. Si la vida és injusta i algun cop et fa dubtar, no et falti la força mai per poder continuar. Que el camí et sigui fàcil i no t´aturis mai, la nit és un viatge llarg, però s´hi ha de poder arribar. Que no hi hagi penes, ni promeses, ni enganys. Que ningú et digui mai per on has de passar. Si el vent et ve en contra quan els temps siguin durs, que sempre hi hagi una mà on et puguis agafar. Quan les nits siguin fredes, que et puguis abrigar. Que no et faltin mai companys amb qui poder conversar. Quan el camí s´acabi o creguis haver arribat, sigui on sigui aquest lloc, jo t´estaré esperant. La nit és un viatge llarg, però jo t´estaré esperant.

Perdona'm, ho sento però em cansa l'alegria aquest any no em queden forces per més. Ho intento, però em nego a viure una mentida que aquest any no estaré amb tu per Nadal, fugiré de tanta merda al voltant. És fàcil entendre'm però a tu només t'importa gastar poc i arribar a final de més... Demanes i demanes i jo sempre compleixo i quan tu em dones diues que em fas un favor, doncs que sàpigues que estic molt cansada, aquest any no et vull tenir al meu costat... No vull lliçons ni vull favors. Et falta tant d'amor però amic, jo no et dec res. Perdona, ho sento però em cansa la mentida, vull que sàpigues que estic molt cansada, que aquest any per mi el Nadal s'ha acabat.

En tu jo veig un somni fet de carn i os. En tu jo veig la vida fent-me un clic amb l´ullet. En tu jo veig un argument tan sòlid com el plom, no puc entendre el món sense tu. En tu jo veig un llarg camí,
un cable que entra i surt de mi. Enllà de cels i inferns, en tu jo sóc etern. En tu jo torno a veure l´avi que caigué; la seva veu m´arriba des del verd dels teus ullets. En tu jo recupero el nen que tots portem al cor, el meu passat es mor sense tu. En tu jo veig ara i aquí allò que algú va veure en mi. Enllà de cels i inferns, en tu jo sóc etern. Estrany ser tan feliç sense saber a qui he d´agrair
que pugui haver-hi un món on tu siguis amb mi. Camino vers la meva fi
però es queda aquí un trosset de mi. Enllà de cels i inferns en tu jo sóc etern.

Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, només has de provar a endinsar-t’hi. Pots ser el mal i la recepta, ets la corba i la drecera. A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te. Pots ser pou on tot s’ofega, o bé font d’on creixi l’herba. Tenir o donar, sentir o insensibilitzar-te. Ets la llum del teu planeta. Ets qui té la teva adreça, un univers que és dins de la teva consciència. No busquis regles que tots els camins porten cap a tu. Ets la ruta i el destí, tan sols cal mirar endins. Tots som nit i tots matí perduts al paradís. Pren el teu temps, busca el moment, que mai no és tard per descobrir-te.
Dreceres incertes, dubtes que m’arrosseguen, sentits que em fan somriure i creure en quimeres. Més enllà dels teus problemes, més enllà d’aquesta pena hi ha un lloc feliç, hi ha un paradís, hi ha un lloc feliç per a tu.

Veig, sento i penso que enganyes el cor i prens camins que no et porten enlloc. I et veig trempejar el temps amb més temps, quan saps que passa de pressa i corrents, quan saps que passa de pressa i corrents. Tens sort, obre bé els ulls. No et deixis perdre aquesta oportunitat. Saps que sóc a l´altre costat del món dels homes sense cap al que no penso mai tornar no tinc res a justificar. Quan siguis al sol seré allà esperant. Deixa que t´estimi i tots dos navegant farem del camí el nostre millor destí. Veig, sento i penso que ja et conec i que han fugit els somnis que hem compartit Busco dreseres per recobrar falses promeses i fer-les realitat falses promese i fer-les realitat. Tornem a començar, no ens deixem perdre aquesta oportinutat. El mestre ara és el passat que ens ha enssenyat com ser més forts, com esborrar els pitjors errors, sense res a justificar.

Tu fas de mi algú millor i més fort. Fas que m´agradi ser del tot tal com sóc, sense por, sense disfressa. I nu als teus ulls, sé que puc fer-ho tot i guanyar el pols al temps amb encert i valenta. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal fent-me la més afortunada perquè puc mostrar-me amb llibertat. Abraça´m ben fort, t´estimo amb el cor, tinc sort de viure el moment amb tu i per mi,
abraça´m ben fort. Tu fas de mi una pelegrina amb desti una ventefocs que té el seu fi ben a prop, perquè això no dura mai massa.
Però sé que haig de fer per frenar el contacte amb la realitat i tornar a engegar. Impossible imaginar que la vida em fes aquest regal. Fent-me tan afortunada per poder fer un somni realitat. I així és tot diferent sóc segur inocent però en vull més i sé on buscar-ne més estic bé, estic bé.

El cor plora i el teu món s'ensorra, plora i no es consola, plora perquè l'han ignorat. És de bojos, és un joc de bojos; sota la pluja freda les llàgrimes no es poden parar. El cor plora i el teu món s'ensorra; quan de veritat estimes, més de veritat et poden fer mal. Ja m'he cansat de compartir aquest amor que solament m'importa a mí, sé que és absurt necessitar i estar pendent d'algú que saps segur que et faltarà.

Sé que només tu pots fer-me riure tant. Sé que només tu em coneixes de veritat. Sé que només tu ets capaç de compartir les penes, la tristesa quan no me'n puc sortir. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sé que només tu saps demanar perdó. Sé que només tu entens aquesta cançó. Sé que només tu em dónes protecció, m'ajudes a fugir, m'apartes del dolor. Tens capacitat de donar tranquil·litat, de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas. Tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. I passaran els anys i sempre estaràs buscant un pla, perquè es facin realitat els somnis que solíem tenir abans d'anar a dormir, pensant en el temps que ens queda per seguir sent així. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrepades en records que ja mai més oblidarem. Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos, podem arribar a entendre que mai ni res ni ningú a la vida ens separarà.

Quan em mires sense dir res i sempre m’endevines el pensament, saps fer de mi el que vols, però m’agrades. Quan t’empipes per cap perquè
i al cap d’unes carícies acabem rient, quan estem sols, com m’agrades. Quan veig que em busques i adormida et dic que no en tinc ganes, pots ser molt tossut i és llavors que m’agrades. Tot alló que s’amaga dins del teu món és com m’agrada. Tot allò que només et guardes per als dos és com m’agrada. Quan m’avises que et vas cremant de tanta rutina i que tens molt clar què vols i què ja no, és quan m’agrades. Quan em mimes si em veus xafada i em fas posar les piles per tornar a brandar sense cap por, i m’agrades. Quan arribes rendit i badallant poses les ganes que em tornen ximple perquè saps com m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món… Quan dissimules si en sec t’adones que la cagues, i em vens excuses
que no em crec, però m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món… Com m'agrades!!

Cuando la pena cae sobre mi el mundo deja ya de existir, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Para encontrar la niña que fui
y algo de todo lo que perdi, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Sueño con noches brillantes, al borde de un mar de aguas claras y puras y de un aire cubierto de azahar. Cada momento era especial, días sin prisa, tardes de paz, miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Yo quisiera, volver a encontrar a la pureza nostalgia de tanta inocencia que tan poco tiempo duró. Con el veneno sobre mi piel frente a la sombra de la pared, mira hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Y si las lágrimas vuelven ellas me harán más fuerte. Yo quisiera, volver a encontrar a la pureza nostalgia de tanta inocencia que tan poco tiempo duró. Cuando la pena cae sobre mi quiero encontrar aquello que fui, mira hacia atrás y busco entre mis recuerdos. Vuelvo hacia atrás y busco entre mis recuerdos.

Si no t'aproves a tu mateix, qui t'aprovarà?
Si no t'interessa el que fas, a qui li interassarà?
Si no t'inspiren les teves pròpies accions, a qui n'inspiraran?
Si no perdones les errades dels altres, amb quin dret esperes que et perdonin les teves?
Si no confies en les teves pròpies decisions, qui aura de confiar-hi?
Si no t'esforces, ni somies, per què acuses el món de ser fred i poc bondadós?
Si permets que l'enveja i la rancúnia domini el teu cor, per què no hauries de patir la desconfiança dels altres?
Si no cuides l'amistat, per què et sorprens quan t'adones que no tens amics quan els necesites?
Si rebutges totes les demostracions d'afecte, per què et queixes de la solitud en què vius?
Si encara no has après el verb comprendre, per què conjugues el verb estimar?
Si ets capaç d'enganyar-te a tu mateix, a qui no enganyaràs?
Si oscil·les entre passat i futur, com pots gaudir del present?
Si mai no et decideixes a marxar, per què desitges tant arribar?

Doncs bé, aquí hos deixo una de les meves reflexions que de vegades van bé, per ajudar-te a seguir endavant en aquesta vida tant cruel.
Bé espero que hos agridi.
Petons!!