CARPE DIEM!!!!!!

Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas qué tal me va. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte y no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y en lugar de eso, sonrío y tiemblo, y té cuento que ya acabe la facultad, me puse a trabajar y, me volví a enamorar. Y en lugar de eso, sonrío y pienso porque no seré capaz de decir la verdad. Te pierdo una vez más. Quisiera ser capaz, decirte la verdad, decirte que me va realmente mal, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Quisiera ser capaz mirarte i no temblar, decirte que nadie me volvió a besar, no te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora me quedan dos opciones, quedarme quieta o echar a correr, y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que no me va demasiado bien, no te logré olvidar, ni lo intenté quizas. Y me pongo a correr ¿ya qué puedo perder? verás es que ya nadie me volvió a besar. No te logré olvidar, ni lo intenté quizás. Y ahora ya te toca a ti acabar con esta história. Ahora ya te toca a ti decir las cosas, pon punto y final, o bésame sin más. Y volveré a perderte una vez más, no me voy a marchar sin saber el final. Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. Nunca se me dió demasiado bien. Y ahora nos volvemos a encontrar i me preguntas, que, que qué tal me va. Y yo ya no sé... ya no se ni qué... contestar.

Doncs això es una de les cançóns del disc de Conchita, me la van fer escoltar i em van dir, mira això sembla que estigui feta per tu, i és perque mes o menys es el que m'està passant a mi. L'amor és molt bonic quan estàs amb la persona que estimes al teu costat, recolzan-te amb tot el que faci falta, però quan estas enamorada i no tens a la persona a qui estimes al costat, i ell et fa la vida més difícil, per culpa de les paraules que diu, et fa molt mal. A mi ara mateix m'està passant això, i no l'in recomano a ningú.
Bé espero que tots vosaltres tingueu més sort que jo en aquesta vida.
Petons!

Dedicat a tothom qui trobi que les cançons són quelcom més que sons. Per a tots els "amics transparents": sort!

Perdre un amic és morir, es tenir l'ànima devastada. Anar a la deriva per la vida sense llum i sense sortida. Perdre un amic és sentir que el món ja no gira, que tot s'atura sense final i sense punt de partida. Un amic és tot, el camí, la llum, el cor, els somnis que somiem. Un amic és arriscar-se amb algú al teu costat i estar per sempre acompanyats. Perque un amic és la fé que dona confiança al viure, per seguir colze a colze en la vida. El que t'ajuda a volar, el que t'empeny a buscar la sortida. Perdre a un amic és tallar l'estreta línia de la vida, deixar el cor sense timó, sentint en carn viva. Perdre un amic és quedar-se sense la teva mitat estimada, plorar i riure des d'avui, en una soletat no compartida.
Doncs sí, així hem sento al perdre a un amic, no tens a la persona amb qui pots parlar tranquilament dels teus problemes, dels teus sentiments, de les teves pors, sabent que t'està escoltant, i t'està comprenent. El veritable amic, no és aquell amb qui pases més temps, amb qui vas sempre al cinema, amb el que vas cada dia a jugar, si no, és aquell qui et compren, és aquell amb qui pots confiar, amb qui pots parlar, el que t'escolta, el que et diu les vritats que tu no vols escoltar, es aquell que sap dir-te les coses, per què no et facin més mal, quan t'hagi passat i tu diguis, <>, la veritat es que hi ha molta gent que diu es que yo tengo muxos amigos, potser si que tens molts amics, per que no? però tu saps quin es el veritable? no per que tinguis una colla, no vol dir que tots siguin amics teus. Els veritables amics, és poden comptar amb una sola mà, no crec que en poguis tenir més de cinc, i que tots siguin els veritables amics, potser sí, no dic que no, si ho són felicitats, perquè ja es prou complicat mantindre un sol amic, imaginat set o vuit.
Bé, només dic això, perquè crec que si només tens un amic, dona gràcies a Deú que en tens un, que el conservis de veritat, i no els deixis escapar, si de veritat ho és, has trobat a una molt bona persona, perquè en hi han poques en aquesta vida, i trobar-ne una ja es un bon merit.
Bé gràcies per deixar-me escriure el que penso.
Busqueu bé el vostre veritable amic!
Petons!