Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis


Arxiu: Abril 2007

Pq a mi!!!

map 18/04/2007 @ 15:52

Pq a mi, i pq ara!
Quan aconsegueixo oblidar a una persona, i tot em va de conya, arriba tot el pitjor, haver de decidir. Marcos, Albert m'heu d'entendre, estic entre l'espasa i la paret, però es q en aquets moments, no se q fer, es molt complicat, i no hos vull perdre a ningú dels dos.
Pq a miiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!
M'agradaria saber q demà quan desperti tot tornarà a ser normal, q tot es un somni, i q no pasa res de res.
Estic feta un embolic.
Jazz, Ruth, ya a pasado lo q queriais q pasara, i ahora q? no ser, vosotras que ariais??
Ya me direis algo.

Llàgrimes d'amor

map 04/04/2007 @ 21:20

Mai faixis crixer un somriure dient "t'estimo" per després fer rodar una llàgrima dient "olvida'm"... Simplement, pq l'amor es més bonic q una ilusió i tu podries sentir la mateixa llàgrima q algú ja va plorar per tu!
Recorda q la veritable llàgrima no es la q cau dels ulls ni rellisca per la cara; si no la q fa mal al cor i rellisca per l'ànima... i aquestes llàgrimes no necesitaran ser recordades... pq d'ell no s'oblidaran...
Recordar es fàcil per qui tè memòria... oblidar-se'n es difícil per qui te cor!!!...
"Qui sap estimar mai farà patir"
Algunes persones venen a les nostres vides i ràpidament s'en van... Algunes persones es converteixen en amics i permeneixen per un temps... Deixan petjades importants en el nostre cor i mai tornem a ser iguals, pq hem fet un amic!
Ahir era història, avui es un ragal, demà un misteri... Es per això que es cridat el present!!
Crec q aquesta vida es especial, viula...
Et sents sol?...mira el teu voltant i trobaras molta gent esperant el teu somriure per apropar-se més a tu.
La vida es així, mai saps el q et trobaras en aquet món... Pot ser bo... pot ser dolent... pot ser moltes coses, però això si, a les persones q estimo de veritat (i vosaltres ja sabeu qui son)els hi desitjo amb tot el meu cor, el millor q hos pot donar la vida, q sigueu tots molt feliços, i espero no perdreus mai. Esclar q sempre hos portarè al cor, però heu fet de mi una altre persona, i hos ho agreeïxo molt... de veritat!
Entre tots heu anat construïnt el meu camí, espero q ho pogueu continuar fent durant molts anys. Heu anat ocupant un lloc cada vegada mes important a la meva vida, al meu cor...
De ser uns simples coneguts, a companys, a amics, a formar part de la meva vida, heu anat fent del meu cor un petit trencaclosques, q entre tots heu construït.
Com em va dir una amiga ((K);)) en una de les cartes q em va donar, em va amocionar molt, i crec q te tota la raó;

"No t'amaguis darrere, d'aquest negre vestit.
No guardis la pena, en el teu cor afligit.
Vesteix de seda blanca, i brilla en la nit.
Il·lumina amb esperança, el teu llarg camí."

Tambè recordo el q em va dir en aquells temps, quan tot era diferent tmb, em va dir;
"Tímida, sempre protegida pel teu paper de regal, esperant el moment adequat per mostrar-nos qui eres, i he de dir q m'he sorprès de descobrir tot el q guardes dins."
Hos he de dir q he pasat molts bons moments amb tots vosaltres, i cm be he dit abans, mai hos podre oblidar, sempre hos portarè en el meu cor.
Hos estimo!
Gràcias per tot el q m'heu fet viure, tant les cosses bones com les dolentes. Sou marevellossos!!

GRÀCIES!!!